Compte enrere per a l’enlairament de la missió Artemis II: aquesta setmana la humanitat es prepara per tornar a la Lluna després de 54 anys d’absència

L’última vegada que un ésser humà va viatjar cap a la Lluna va ser el 1972 en el marc de l’històric programa Apollo amb què Neil Armstrong va fer aquell «petit pas per a l’home i un gran salt per a la humanitat». Més de mig segle més tard, la nostra espècie es prepara per tornar a viatjar cap a l’hostil i preciós sòl lunar i, aquesta vegada, amb intencions molt més ambicioses que deixar una simple empremta. L’agència espacial nord-americana NASA ultima els preparatius per a l’enlairament d’Artemis II, la primera missió tripulada cap a la Lluna en 54 anys. El seu objectiu, a diferència dels vols del programa Apollo, no serà aterrar a la Lluna sinó realitzar una expedició de 10 dies al voltant del satèl·lit terrestre, posar a prova les noves tecnologies i establir les bases per a una futura missió en què sí que s’arribi a aterrar.

Segons han anunciat els impulsors de la missió, la primera finestra de llançament per al vol d’Artemis s’obrirà el divendres dia 6 de febrer. Des d’aleshores, el coet es podrà enlairar en qualsevol moment fins dilluns dia 9, quan es donarà per finalitzat el període òptim per a l’enlairament. L’enlairament d’aquesta missió dependrà tant de factors tècnics com de condicions externes com, per exemple, la meteorologia. De moment, tot apunta que els preparatius avancen favorablement i, amb una mica de sort, Artemis alçarà el vol cap a finals d’aquesta setmana. La NASA, així com diverses entitats vinculades, estan preparant programes especials per seguir l’esdeveniment.

La missió estarà protagonitzada per quatre astronautes: el comandant Reid Wiseman, el pilot Victor Glover, l’especialista de missió Christina Koch, tots de la NASA, i l’especialista de missió Jeremy Hansen, de l’Agència Espacial Canadenca. Tot i que l’administració Trump hagi decidit eliminar qualsevol referència a aquesta qüestió, la missió destaca per ser el primer viatge lunar de tota la història en què es compta amb una dona i amb una persona de color a bord. Fins ara, en el marc del programa Apollo, els únics que s’havien acostat al sòl lunar han sigut una dotzena d’homes blancs i nord-americans.

Objectius de la missió

El segon vol d’Artemis no aspira a aterrar a la Lluna. Però sí a deixar una empremta important en la història de l’exploració espacial. «Artemis II serà la primera prova de vol tripulada del coet Space Launch System de la NASA i de la nau espacial Orion al voltant de la Lluna per verificar les capacitats actuals dels humans per explorar l’espai profund i aplanar el camí per a l’exploració i la ciència a llarg termini a la superfície lunar», afirmen els impulsors de la missió, que compta amb la col·laboració d’entitats europees.

Un dels moments més esperats de la missió serà el viatge al voltant de la cara oculta de la Lluna. Per a això, la nau Orion, de fabricació europea, s’enlairarà de l’òrbita terrestre i es dirigirà cap a la Lluna en un trajecte d’anada d’uns quatre dies. Una vegada allà, la tripulació volarà al voltant del costat ocult del satèl·lit terrestre i observarà regions fins ara poc explorades. Després, aprofitant la gravetat entre la Terra i la Lluna, la nau emprendrà la tornada a casa sense necessitat d’un sistema de propulsió addicional. La missió finalitzarà als 10 dies amb un amaratge a l’oceà Pacífic, davant la costa de San Diego, on un equip de la NASA i del Departament de Defensa dels Estats Units rebrà els astronautes.