Descobreixen una fossa comuna que reescriu la prehistòria europea: una massacre planificada de dones i infants

Les guerres no són sempre l’enfrontament directe entre dos exèrcits enemics sinó que, en moltes ocasions, són un instrument cruel per desfer comunitats, trencar xarxes familiars i sembrar records dolorosos en la memòria d’un poble. El descobriment d’una fossa comuna prehistòrica a la localitat de Gomolava (Sèrbia) revela l’existència d’una matança inèdita de dones i infants occorreguda fa uns 2.800 anys. Segons afirmen els investigadors, aquest cruel episodi no va ser fruit d’un conflicte convencional entre societats de l’edat del ferro. «Va ser un episodi deliberat de violència selectiva dissenyat per desmantellar estructures socials i exercir control sobre una extensa regió», resumeixen els experts en un article publicat dilluns a la revista Nature Human Behaviour, on s’explica la història d’aquest succés fins ara «no documentat a l’Europa prehistòrica».

El treball, liderat per experts de les universitats d’Edimburg, Copenhaguen i Dublín, es basa en l’anàlisi de les restes òssies d’almenys 77 persones enterrades en una fossa comuna situada al nord de Sèrbia i dels objectes amb què van ser sepultades. Segons relata l’equip encapçalat per l’arqueòloga Linda Fibiger, tots els ossos van ser analitzats mitjançant tècniques bioarqueològiques, biomoleculars i genètiques per entendre, d’una banda, a qui pertanyien i, de l’altra, la causa més probable de la mort. Posteriorment, aquestes dades es van comparar amb les de fosses comunes de la mateixa època. Va ser aleshores quan, després d’un minuciós anàlisi, els científics es van adonar que havien trobat les restes d’una matança sense precedent a l’Europa de l’edat del ferro.

Atacs violents

L’anàlisi revela que la majoria de persones enterrades a la fossa comuna sèrbia eren dones (71%) i infants (66%) i que, a diferència d’altres enterraments, gairebé no hi havia homes adults. Entre les víctimes hi ha almenys 23 nenes menors de 12 anys i 14 nens de la mateixa edat. L’estudi demostra, a més, que una part significativa de les víctimes presentava signes inequívocs de «lesions compatibles amb violència letal» com traumatismes contundents al crani, molts situats a la part posterior o superior del cap. També s’hi han documentat ferides defensives als braços i espatlles, així com impactes compatibles amb fletxes o llances. Aquest patró suggereix atacs directes, intents de fugida i fins i tot intents de resistència abans de morir.

Els arqueòlegs defensen que aquesta matança no va ser un esclat puntual de violència, sinó un acte organitzat amb una intencionalitat estratègica clara. La selecció majoritària de dones i infants apunta a un intent deliberat de trencar xarxes familiars i aliances socials que articulaven el territori. Aquesta interpretació guanya força en constatar que la majoria de víctimes no estaven estretament emparentades i procedien de diversos punts de la regió, cosa que suggereix que els perpetradors van dirigir l’atac a dones i infants de diverses comunitats properes. A més, la disposició dels cossos, acompanyats d’ofrenes de ceràmica, adorns de bronze i restes d’animals, evidencia que es tractava d’un acte carregat de simbolisme, pensat per marcar un lloc de memòria i transmetre un missatge de domini a llarg termini.

Aquest descobriment obre una nova finestra a l’estudi de les guerres de la prehistòria. Fins ara, els investigadors interpretaven que la violència en les societats arcaques s’emmarcava en enfrontaments entre grups rivals o episodis de saqueig i represàlia. Però la història revelada a la fossa comuna de Gomolava suggereix que, en ocasions, la violència era utilitzada com una eina conscient de reorganització social, especialment atacant dones i joves per debilitar la base demogràfica i cultural de les comunitats. Això podia respondre a «càlculs polítics i socials sofisticats» fins ara no documentats a l’Europa prehistòrica.