L’OMS declara l’emergència de salut pública internacional per un nou brot d’ebola a l’Àfrica

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat una emergència de salut pública internacional, el seu segon nivell d’alerta més alt, davant el brot d’una rara soca d’ebola que afecta la República Democràtica del Congo (RDC) i Uganda. A través d’un comunicat, assegura que “constitueix una emergència de salut pública d’importància internacional (ESPII)”, tot i que el brot “no compleix els criteris” per ser qualificat com a pandèmia.

L’ESPII era anteriorment el nivell d’alerta més elevat davant d’una epidèmia segons el Reglament Sanitari Internacional (RSI), un marc jurídicament vinculant per als Estats membres de l’OMS. Però les esmenes adoptades el juny de 2024 van introduir un grau d’alerta superior: el d’“emergència deguda a una pandèmia”.

L’ebola, que provoca una febre hemorràgica extremadament contagiosa, continua sent temible malgrat les vacunes i tractaments recents, eficaços únicament contra la soca Zaire, responsable de les epidèmies més grans registrades. Tanmateix, el Congo es veu actualment durament colpejat per la variant Bundibugyo de l’ebola, contra la qual no existeix cap vacuna.

Fins al 16 de maig, l’OMS va confirmar vuit casos en laboratori i 246 casos sospitosos, a més de 80 morts sospitoses a la província d’Ituri, a l’est del país. També va confirmar un altre cas a Kinshasa i una mort a Uganda entre viatgers que havien tornat feia poc d’Ituri, una regió aurífera fronterera entre Uganda i Sudan del Sud que registra intensos moviments de població vinculats a l’activitat minera. Per la seva banda, l’agència sanitària de la Unió Africana ha registrat 88 morts probablement degudes al virus sobre un total de 336 casos sospitosos, segons les darreres xifres publicades dissabte.

Atès que el focus del brot es troba en una zona de difícil accés, s’han analitzat poques mostres en laboratori i els balanços es basen majoritàriament en casos sospitosos. L’accés a certes zones, afectades per la violència armada, és difícil per motius de seguretat.

“Des de fa dues setmanes veiem morir la gent”, va relatar Isaac Nyakulinda, representant de la societat civil de la ciutat de Rwampara (Ituri), contactat per telèfon per l’AFP. “No hi ha cap lloc per aïllar els malalts. Moren a casa seva i els seus cossos són manipulats pels membres de les seves famílies”, va afegir.

A més, segons informa l’agència Europa Press, el brot ha arribat a la província de Kivu Nord, escenari d’un llarg conflicte entre l’Exèrcit i les milícies del Moviment 23 de Març (M23), amb la detecció del primer cas confirmat a la ciutat de Goma, la capital provincial, en mans del grup guerriller des de l’any passat.

La RDC ja havia patit un brot d’ebola entre agost i desembre de 2025, amb almenys 34 morts. El brot més mortífer hi va causar prop de 2.300 morts entre 3.500 malalts, entre el 2018 i el 2020.

La transmissió del virus entre humans es produeix a través de fluids corporals o per exposició a la sang d’una persona infectada, viva o morta. Les persones infectades només es tornen contagioses després de l’aparició dels símptomes, i el període d’incubació pot durar fins a 21 dies.