Mor Taty Almeida, mare de la Plaça de Maig i símbol de la lluita pels drets humans a l'Argentina

La presidenta de les Mares de la Plaça de Maig-Línia Fundadora, Taty Almeida, ha mort aquest diumenge als 95 anys després d’haver dedicat prop de mig segle de la seva vida a lluitar a favor de la memòria, la veritat i la justícia a l’Argentina amb l’objectiu que «mai més» no es tornin a repetir els crims de l’última dictadura militar del país (1976-1983).

"Les paraules no arriben, se’ns queden curtes, se’ns fa un nus a la gola. Era tan immensa que no hi ha manera d’explicar-ho", ha escrit l’organització que Almeida presidia en un comunicat en què els seus integrants han expressat l’agraïment pel seu "compromís, militància i tendresa" al llarg dels anys, així com per haver-los ensenyat que "estimar és resistir" i que "l’única lluita que es perd és la que s’abandona".

Nascuda el 28 de juny de 1930 a Buenos Aires, Lidia Stella Mercedes Miy Uranga d'Almeida, més coneguda com a Taty Almeida, va exercir de mestra fins al naixement dels seus tres fills. A partir d’aleshores es va dedicar a les tasques de la llar, fins que el 17 de juny de 1975 la Triple A (Aliança Anticomunista Argentina) va segrestar un d’ells: Alejandro Almeida, que aleshores tot just tenia 20 anys.

Mocadors blancs

Conscient que, malgrat haver crescut en el si d’una família amb una forta presència de militars, no aconseguiria recuperar el seu fill buscant ajuda entre les forces armades, Almeida va conèixer l’existència de les Mares de la Plaça de Maig l’any 1979. Des d’aleshores, ja no es va separar mai de la lluita que unia tantes dones que, amb mocadors blancs al cap, reclamaven memòria, veritat i justícia pels seus fills segrestats durant la dictadura.

"Així com jo estic feliç d’haver parit els meus tres fills, l’Alejandro em va parir a mi", va ser una de les frases que Almeida va pronunciar en una de les seves múltiples intervencions al llarg de gairebé mig segle de lluita per trobar un fill que, encara avui, continua desaparegut.

Prometent tenir cura de la seva memòria i de la del seu fill i portar-ne el llegat "a cada racó", l’organització ha promès que cada vegada que alcin la veu pels "30.000" la xifra que els organismes de drets humans utilitzen en la seva lluita per la memòria, la veritat i la justícia al país, també la faran "present" a ella.

"Mai més"

"Ens queda la responsabilitat de continuar explicant la història perquè mai més es torni a repetir; de continuar cridant ben fort que “Mai més”; de defensar la memòria, la veritat i la justícia com tu ens vas ensenyar", diu el comunicat, i afegeix que la recordaran «en cada “Present, ara i sempre”, en cada mocador, en cada ronda, en cada abraçada i en cada carícia».

Per la seva banda, una de les primeres veus de l’espectre polític a pronunciar-se sobre la mort d’Almeida ha estat l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner, que l’ha reivindicada com una "lluitadora incansable" que va honrar la vida, d’acord amb un missatge publicat a les seves xarxes socials.