L'economia xinesa frena per la crisi de l'habitatge i l'atur juvenil; per al subtítol podem agafar el titular actual

L'economia xinesa es va desaccelerar durant el segon trimestre més del que s'esperava, amb un deteriorament que intensifica els dubtes sobre la sostenibilitat del seu model de creixement. El PIB només va augmentar un 4,3% entre l'abril i el juny, dues dècimes per sota de les previsions i mig punt menys que durant els tres primers mesos de l'any.

No és habitual que l'Oficina Nacional d'Estadística de la Xina publiqui dades que evidenciïn la debilitat de l'economia i posin en risc els objectius de creixement. Al març, durant l'Assemblea Nacional Popular, Pequín va fixar una meta d'entre el 4,5% i el 5%, la previsió més baixa des que va començar a establir-ne l'any 1991. Per la seva banda, el Fons Monetari Internacional (FMI) situa el creixement en el 4,6% per al 2026 i en el 4,1% per al 2027.

La crisi immobiliària continua llastant l'economia

L'economia xinesa aprofundeix en una tendència ja coneguda. Malgrat els esforços del Govern per modificar el seu model econòmic, les exportacions continuen sent el principal motor del creixement, mentre que el consum intern es manté feble.

La inversió industrial i la del sector immobiliari, que tradicionalment impulsaven l'economia, continuen en números vermells. El preu de l'habitatge nou va baixar una dècima al juny, fet que eleva la caiguda acumulada anual fins al 3,3%. Paral·lelament, la inversió immobiliària ha retrocedit un 18% durant el primer semestre.

En els seus anys d'esplendor, truncats fa cinc anys amb la fallida del gegant Evergrande, el mercat immobiliari arribava a aportar gairebé un terç del PIB xinès. La inversió industrial, per la seva banda, ha disminuït un 5,7%.

Les exportacions tecnològiques mantenen el creixement

Els analistes esperaven amb atenció les dades d'aquest trimestre, el primer completament condicionat per la guerra de l'Iran. Tot i que es tracta del creixement més baix en gairebé quatre anys —des de la fi de les restriccions per la pandèmia—, les dades també permeten una lectura més optimista.

La demanda mundial de productes xinesos no només no s'ha reduït, sinó que s'ha intensificat. A més, el gruix de les exportacions ja no correspon a manufactures de baix cost, sinó a productes tecnològics.

Les exportacions van créixer un 17,6% durant el primer semestre i un 27% només al juny, segons les dades oficials publicades aquest dimecres. L'impuls arriba gràcies al boom mundial de la intel·ligència artificial, que ha incrementat la demanda de xips i semiconductors fabricats a la Xina.

El context internacional també hi ha contribuït. D'una banda, l'onada de calor que afecta Europa ha disparat la demanda d'aparells d'aire condicionat xinesos, econòmics i portàtils. De l'altra, l'escassetat mundial de petroli provocada per la guerra de l'Iran ha impulsat les exportacions de bateries i vehicles elèctrics. Aquestes últimes van superar per primera vegada al juny el milió d'unitats exportades.

Aquests volums alimenten les reticències de Brussel·les, preocupada pel dèficit comercial rècord amb la Xina, que atribueix a la sobreproducció de les seves fàbriques. Tant la Unió Europea com els Estats Units continuen alertant del superàvit comercial xinès, que l'any passat va superar per primera vegada el bilió de dòlars.

"Hi ha més factors d'incertesa i d'inestabilitat externa", assenyala l'Oficina Nacional d'Estadística en el seu informe. Els experts adverteixen que una guerra prolongada a l'Iran podria perjudicar les exportacions xineses per l'augment dels costos de producció i l'empobriment dels consumidors d'arreu del món.

El consum continua sense reaccionar

El consum intern continua sense respondre als estímuls de Pequín. Les vendes al detall, el principal indicador de la despesa de les famílies, només van créixer un punt al juny, tot i que van recuperar-se després de la caiguda registrada el mes anterior, la primera en gairebé quatre anys.

Factors com la incertesa econòmica i l'elevat atur juvenil continuen frenant la despesa. També hi influeix la crisi del sector immobiliari, principal via d'estalvi de moltes famílies xineses, que han vist com el valor dels seus habitatges disminuïa durant els últims anys. Tot i que la caiguda dels preus s'ha moderat, la majoria dels ciutadans continuen convençuts que el mercat encara no ha tocat fons.

Durant dècades, la Xina va estimular l'economia amb grans plans d'inversió pública que permetien assolir taxes de creixement rècord, però també van disparar l'endeutament fins a nivells preocupants. Per aquest motiu, des de fa anys el Govern ha optat per mesures més selectives, menys arriscades però també menys efectives.

L'impuls del consum intern continua sent la gran assignatura pendent de Pequín. Aquesta mateixa setmana, el Govern xinès ha anunciat un pla per als pròxims cinc anys amb l'objectiu que les vendes al detall arribin als nou bilions de dòlars l'any 2030.