Així és el Cinturó de Foc del Pacífic, el motor sísmic que ha sacsejat Colòmbia

Mentre els habitants de les principals ciutats colombianes senten com tremolen els edificis —com va passar amb el devastador terratrèmol de magnitud 7,4 registrat aquest dilluns 10 d’agost, amb l’epicentre a San José del Palmar, al departament del Chocó—, sota la superfície terrestre es lliura una batalla geològica constant. Colòmbia forma part del mapa sísmic mundial perquè està situada just damunt del motor més violent del planeta. El terratrèmol d’aquest dilluns, considerat el més potent de l’última dècada al país i que es va notar des del Pacífic fins a l’Eix Cafeter i Bogotà, és un recordatori que aquest motor tan violent, conegut com el Cinturó de Foc del Pacífic, no s’atura mai.

Però, per què aquesta franja es troba en un estat d’hiperactivitat permanent i com repercuteix directament sobre el sòl colombià? En aquesta zona convergeixen algunes de les plaques tectòniques més actives del planeta, fet que la converteix en una àrea que concentra el 90% dels terratrèmols del món i acull el 75% dels volcans actius i inactius. Aquesta megaestructura de 40.000 quilòmetres envolta el Pacífic des de l’extrem sud d’Amèrica fins a Àsia i Oceania, travessant països com Xile, Perú, l’Equador, Mèxic, els Estats Units, el Japó i Indonèsia, a més de la mateixa Colòmbia.

La caldera del planeta

Per entendre el comportament del Cinturó de Foc, cal imaginar la superfície terrestre com un trencaclosques les peces del qual no encaixen de manera estàtica, sinó que floten i xoquen entre elles. El fenomen clau en aquesta franja és la subducció.

D’una banda, les plaques oceàniques, com la placa de Nazca o la del Pacífic, molt pesants i denses, es desplacen i s’enfonsen per sota de les plaques continentals, més lleugeres. A mesura que els blocs continentals avancen uns quants centímetres cada any, la fricció entre les roques n’encalla el moviment. La pressió s’acumula durant dècades o segles fins que la roca finalment es fractura i allibera tota aquesta energia comprimida en qüestió de segons en forma d’ones sísmiques, com el potent terratrèmol de 7,4 que ha sacsejat les entranyes del Chocó.

La part de la placa oceànica que s’enfonsa a desenes de quilòmetres de profunditat es fon per la calor del mantell terrestre. Aquest magma, que busca una via de sortida, dona origen als arcs volcànics que poblen la regió.

La intersecció de tres plaques

Colòmbia ocupa un punt neuràlgic a l’extrem nord-occidental d’Amèrica del Sud. Geològicament, el país està sotmès a una mena de «sandvitx» tectònic d’alta complexitat, en què interactuen tres grans plaques: la placa de Nazca, la placa Sud-americana i la placa del Carib.

La primera s’incrusta per l’oest per sota del territori nacional al llarg de la costa del Pacífic, i va ser precisament en aquesta zona de subducció on es va originar el sisme d’aquest dilluns. A més, la placa de Nazca és el principal motor geològic de la gran serralada dels Andes, ja que eleva el terreny a la part occidental del continent sud-americà.

La segona placa suporta la major part de la massa continental del país colombià i rep l’empenta constant de la de Nazca. Finalment, la tercera exerceix pressió des del nord i afegeix deformació i falles a la regió del Carib i dels Andes.

«Aquesta interacció fa que la placa de Nazca i la Sud-americana estiguin col·lisionant, i que la de Nazca s’enfonsi per sota de la Sud-americana. És al llarg d’aquesta placa on es genera el terratrèmol, a 100 quilòmetres de profunditat. És diferent dels dos terratrèmols que hem vist a Veneçuela, on el sisme es produeix per una falla superficial», explica Germán Prieto, professor associat del Departament de Geociències de la Universitat Nacional de Colòmbia, a France 24.

A causa d’aquest moviment de subducció, la «zona d’afectació és força àmplia» i, com que el sisme és tan profund, les ones sísmiques es propaguen amb més facilitat.

Un efecte dominó

Cada vegada que es produeix un gran sisme a la regió —com la recent emergència d’aquest dilluns—, entre la població sorgeix la mateixa pregunta: podria això desencadenar un gran terratrèmol en altres falles del país o dels països veïns?

Els geòlegs i els sismòlegs són contundents: no existeix un efecte dominó directe entre falles distants. Tot i que totes les peces formen part del mateix engranatge global, cada sistema de falles acumula i allibera tensió de manera independent. Un esdeveniment tel·lúric en una regió no augmenta ni redueix directament la probabilitat que es produeixi un sisme immediat en una altra falla.

Viure a Colòmbia implica conviure amb la certesa que la Terra continuarà movent-se. Ara s’obren noves incògnites sobre el seu impacte en el teixit econòmic de l’Eix Cafeter, la subregió geogràfica on es concentra una part molt important del cultiu del cafè, gràcies al seu clima càlid, humit i tropical, que proporciona les condicions que aquesta planta necessita per créixer.

Subscriu-te per seguir llegint