La primera jornada atlètica havia de dissipar el dubte de qui succeiria l’imbatible britànic Mo Farah, campió olímpic successiu de Londres i Rio en la prova més llarga en pista i cèlebre pel seu incontestable final. Un nom sonava per sobre de tots, el de l’ugandès Joshua Cheptegei, plusmarquista mundial de 5.000 i 10.000. El seu rendiment era un misteri després d’una temporada discreta, superat entre d’altres per l’espanyol Mo Katir en la reunió de Florència, quan aquest va aconseguir la plusmarca espanyola en 5.000.
La final de 10.000 ha resultat ser un parany per a l’ugandès, que ha sacrificat el seu company Kissa llançant la cursa. L’estratègia no ha sorgit efecte i l’esmunyedís Selemon Barega s’ha emportat l’or en l’última volta, a l’estil de Mo Farah. Ni Cheptegei ni Kiplimo han pogut fer-hi res malgrat el seu desesperat esprint final per caçar l’etíop, un corredor de 3.32 en 1.500.
Els treballs de Hassan
La inèdita marató de proves que pretén disputar Sifan Hassan ha començat aquest divendres, classificant-se amb una facilitat sorprenent per a la final de 5.000 de dilluns vinent... que disputarà havent corregut 12 hores abans la primera eliminatòria de 1.500. L’holandesa també està inscrita en el 10.000, la final del qual és directa i se celebra el demà després de, suposadament, haver disputat la final de 1.500 de divendres.
La nova aventura atlètica de la menor etíop no acompanyada i refugiada a Eindhoven el 2008 i nacionalitzada el 2013, no té precedent. Les seves quatre plusmarques mundials i el fet d’haver aconseguit els títols de 1.500 i 10.000 en el Mundial de Doha, una combinació inèdita també, atorguen credibilitat a un desafiament condicionat per la calor i la humitat a la badia de Tòquio.
En la segona semifinal de 5.000, Francine Niyonsaba ha sigut desqualificada per trepitjar l’exterior de la corda. La burundesa pateix hiperandroginisme, com la sud-africana Caster Semenya. Cap de les dues estava disposada a seguir el tractament proposat per la Federació internacional per rebaixar la seva càrrega hormonal de testosterona i poder participar en els 800 metres, la seva distància natural. Semenya ha emprès una guerra judicial que va perdent i no és a Tòquio. Niyonsabo va decidir pujar de distància fins al 5.000 per evitar la censura química, però la seva gambada en fals la deixa fora i de passada evitarà més d’un mal de cap a la zona VIP de l’estadi. En la mateixa carrera eliminatòria, l’espanyola Lucía Rodriguez no ha passat a la final, però ha aconseguit un nou registre (15.26.19) que millora l’anterior en més de 7 segons.
