Durant gairebé quatre hores l’atleta lleidatà de vint anys Bernat Erta va estar classificat per a la final dels relleus mixtos de 4x400 metres dels Jocs de Tòquio. El rècord d’Espanya del quartet, juntament amb les desqualificacions dels Estats Units i la República Dominicana, havien donat l’accés al combinat hispà a la cursa decisiva d’una modalitat que s’estrena a la capital nipona. Però el pes dels poderosos és massa gran i la reclamació dels estatunidencs va desembocar, al voltant de les sis de la tarda, hora d’aquí, i segurament quan els atletes ja dormien a Tòquio, amb la requalificació dels expulsats i l’eliminació dels espanyols.

Si avui, a quarts de tres de la tarda, Bernat Erta hagués disputat la final, una part de Manresa hauria recorregut el tartan de l’Estadi Olímpic. És fill de l’exatleta manresana Fanny Majó, que des del 1990 viu a Lleida amb el seu marit, Quim, entrenador del mateix Bernat. De fet, tots dos són preparadors d’atletisme. Els avis, l’Antonio i la Joana, des de la capital del Bages, hauran d’esperar-se a veure el seu net en una final d’un gran campionat.

Preparant el futur

Abans de saber que el seu fill no podria disputar la final, la mare d’Erta destacava la temporada que ha fet el seu fill. En la seva època d’atleta, Fanny Majó corria els 400 metres amb el Club Atlètic Manresa, la mateixa prova que el seu marit i que el Bernat. L’altre fill, Arnau, practicava els 110 metres tanques.

A part de la final per a la qual estava classificat en aquell moment, Majó destacava «la bona experiència que per a ell haurà representat ser en uns Jocs Olímpics. El Bernat és molt jove i els atletes solen arribar al seu millor moment als 27 o 28 anys. Els tindrà d’aquí a dos Jocs Olímpics, a Los Angeles, però tot el que pugui anar acumulant ara és molt positiu».

De fet, la joventut d’Erta es nota en l’aspecte físic que va mostrar ahir a Tòquio. El cabell ros tenyit, amb el serrell vermell, correspon a la seva admiració per un personatge de manga japonès. «Estudia disseny informàtic i tecnologies digitals aplicats a la web. És un malalt dels dibuixos japonesos i per això es va tenyir així. Vam tenir problemes amb l’equipatge perquè s’ha endut molts llibres i patíem per l’excés de pes durant el viatge de tretze hores».

Al costat d’una llegenda

Erta no va poder ser a la cerimònia inaugural perquè no es permetia arribar a Tòquio fins cinc dies abans de competir. Però a casa seva ho van arreglar en una imatge que es pot veure a les xarxes. Fanny Majó explica que «som molt amics del marxador Jesús Ángel García Bragado», que dijous, amb 51 anys, participarà en els seus vuitens Jocs en els 50 quilòmetres. «Ell ha vist el Bernat des que era petit perquè sempre, abans d’un gran campionat, sol venir a sopar a casa. Diu que li porta sort. A tots dos els feia molta il·lusió compartir convocatòria olímpica i, com que no van poder ser a l’obertura, vam improvisar una desfilada aquí a casa, simulant que saludaven i amb la roba de l’equip, que tot sigui dit, al Bernat li anava molt gran».

De fet, Erta no tenia a la planificació de la temporada els Jocs, però «van fer una gran actuació els World Relays de l’abril passat i l’equip mixt es va classificar per a Tòquio. El problema és que qui ho fa és l’equip, no és una plaça nominal. Calia ratificar-ho en els Campionats d’Espanya» del mes passat a Getafe. Erta va estar a punt de quedar fora de la final «per un pecat de joventut, per refiar-se massa en la semifinal i ser superat a última hora. Per sort, va entrar per temps i va aconseguir la medalla de plata». Això li va permetre ser a la llista olímpica.

Ahir, va fer el millor temps parcial de l’equip, format per Samu García, Laura Bueno, Aauri Bokesa i ell mateix. El lleidatanomanresà va esprintar al final i va superar la representant de Nigèria. Estats Units i la República Dominicana van ser eliminats per sortir-se de zona i canviar de lloc en el relleu, respectivament, però la petició dels primers va ser atesa. Erta tornarà a casa sense diploma olímpic, però amb molt més pes que el dels seus llibres de manga.