La neozelandesa Laurel Hubbard s’ha convertit, als seus 43 anys, en la primera esportista transgènere a disputar uns Jocs Olímpics. Ha participat en la categoria de més de 87 quilos, de la qual s’ha acomiadat després de fallar els seus tres intents d’aixecar 120 i 125 quilos.
Fins als 30 anys, Hubbard es deia Gavin. Era el fill de l’exalcalde d’Auckland City i havia participat fins als 23 en competicions masculins d’halterofília. El 2012 va començar una teràpia hormonal que li va permetre participar, 16 anys després, en un torneig, tot i que aquesta vegada femení. «No soc aquí per canviar el món», va dir Hubbard llavors. «Només vull ser jo i fer el que faig».
Un any després es va convertir en la primera esportista transgènere a competir en uns Jocs de la Commonwealth. La Federació Australiana d’Halterofília va intentar impedir llavors la seva participació, considerant que la seva musculatura i la seva força (desenvolupades quan era un home) li donaven un avantatge físic més enllà del seu nivell de testosterona. Una queixa que no va evitar que competís, ja que complia el criteri de la Federació Internacional d’Halterofília, que exigia que el nivell de testosterona estigui per sota de 10 nanomols per litre durant un període de, almenys, 12 mesos.
El mateix que exigeix el Comitè Olímpic Internacional (COI) des del seu canvi de reglament el 2015, en el qual assenyala també que per competir com a dona cal declarar-se com a tal i no és necessari operar-se quirúrgicament.
Nou reglament del COI
«En aquell moment es van establir els 10 nanomols per litre, perquè pensem que era el nivell més baix per als homes. Ara sabem que baixen a set», va reconèixer Richard Budgett. El director mèdic i científic del COI va admetre el cap de setmana passat que les seves pautes actuals per als atletes transgènere no són adequades per al seu propòsit, i va anunciar que planeja trure’n de noves en els pròxims dos mesos.
«Tothom està d’acord que les dones transsexuals són dones. Però és una qüestió d’elegibilitat per a l’esport, i per a determinats esdeveniments, i realment ha de ser molt específica per a l’esport», va comentar Budgett. «Hi ha un gran desacord a tot el món de l’esport i a fora sobre aquesta qüestió de l’elegibilitat». No només perquè hi ha estudis que el nivell de testosterona en homes pot baixar fins a set nanomols, sinó perquè altres investigacions assenyalen que els que hagin passat la pubertat masculina abans de la transició mantenen avantatges significatius fins i tot després dels tractaments per baixar la testosterona.
«Qualsevol que hagi entrenat aixecament de pesos a un alt nivell sap que això és cert. Aquesta situació en particular és injusta per a l’esport i els esportistes. És una broma de mal gust», va assenyalar abans dels Jocs una de les seves rivals, la belga Anna Van Bellinghen, una de les veus crítiques amb la presència d'Hubbard.
