Esther Guerrero va quedar fora de les semifinals dels 1.500 metres en una jornada en la qual l’atleta que va guanyar la seva sèrie després de patir una caiguda va tornar a la pista en la sessió de tarda i es va penjar l’or en la final dels 5.000 metres. La neerlandesa Sifan Hassan va aconseguir així la primera de les tres victòries que pretén obtenir a Tòquio, una proesa sense precedents.

L’atleta banyolina entrenada pel manresà Joan Lleonart va ser fidel a si mateixa i va donar la cara per ser entre les sis primeres de la segona sèrie dels 1.500 m i classificar-se directament per les semifinals Però en el darrer hectòmetre li van faltar forces i va entrar a meta en vuitena posició amb un temps de 4.07.08.

«Quan he creuat la meta ja sabia que estava fora», va dir Guerrero: «no he corregut bé perquè pensava que anava a ritme però estava fent molts canvis. A la recta no tenia força». La catalana es va situar inicialment en una posició intermèdia del grup però no va trigar a deixar l’interior del pilot i córrer pel carrer 2 per evitar ensopegades, una decisió encertada perquè així va poder esquivar una caiguda que va fer anar per terra la favorita Hassan. En el toc de campana, estava ben situada per assolir el seu objectiu.

Però, tal i com va reconèixer després, «no he sabut gestionar la cursa. La recta ha estat una sensació molt desagradable i em sap greu perquè no he demostrat el que tenia a dins. Simplement, no ha estat el meu dia, després d’haver treballat tan tot l’equip».

En la primera sèrie, Marta Pérez va ser 7a amb 4.04.76, marca personal, i es va classificar per temps, un camí que Guerrero no va poder seguir perquè la seva cursa va ser les més lenta de les tres que es van disputar al matí.

Sifan Hassan ja en té una

Després d’anar per terra en la sèrie de Guerrero, Hassan es va aixecar i, en un gest de ràbia, va lluitar per ser, fins i tot, la vencedora de la prova, malgrat que amb ser sisena en tenia prou. Però és una atleta especial, capaç de brillar al més alt nivell en curses tan dispars com els 1.500 m i la mitja marató i per això es va inscriure en tres proves: a més del quilòmetre i mig, en els 5.000 i els 10.000 metres. Una bogeria que remet al mític Emil Zatopek, el fondista txec que als Jocs de Hèlsinki 52 va ser or a les dues darreres distàncies esmentades i la marató.

Nascuda el 1993 a Etiopia, el 2008 Hassan va arribar a Eindhoven com a refugiada. En els propers dies sabrem si és capaç de passar a la història, però de moment ja té un títol olímpic després de dominar amb una autoritat incontestable la final dels 5.000 m.

La neerlandesa va estar bona part de la cursa mirant des de darrera com les kenianes i les etíops s’anaven marcant entre elles i cap era capaç de posar un ritme alt per desgastar una rival que dotze hores abans havia corregut, caigut i guanyat una sèrie de 1.500 m. En la darrera volta, Hassan va pujar dues marxes i ni l’esforç suprem d’Obiri va ser suficient per impedir que entrés victoriosa amb 14.36.79. La keniana va quedar segona amb 14.38.36 i l’etíop Tsegay va ser tercera amb 14.38.87.

Tentoglou va saltar 8.41 i es va endur l’or en llargada en el darrer salt d’una final en que els cubans Echevarria (8.41) i Masso (8.21) van veure impotents com no podien replicar el grec perquè es van lesionar. I Eusebio Cáceres, quan tenia la mel als llavis, va ser 4t amb 8.18. Valarie Allman (disc), Jasmine Camacho-Quinn (100 m tanques) i Soufiane El Bakkali (3.000 m obstacles) van ser els altres guanyadors del dia.