Va arribar primer Sandra Sánchez i després va venir Damián Quintero (amb la medalla de plata aconseguida aquest divendres), perquè l’aficionat a l’esport descobrís que Espanya és una potència mundial en les kates, on es lluita, sense contacte físic, amb un rival imaginari. Un karate espanyol que no ha volgut desaprofitar l’única cita olímpica d’aquest esport per emportar-se dues medalles i ensenyar dos prodigis, dos karatekes impressionants.
A Quintero el coneixen com ‘Kingtero’ i no ha baixat dels podis internacionals, amb alguna vicissitud com qualsevol altre esportista, des del 2004. Per si no fos prou, no s’ha conformat a ser el número u del karate, sempre amb permís del japonès Ryo Kiyuna (el seu rival a la final de kates), sinó que s’ha convertit en enginyer aeronàutic amb dos màsters acabats, un sobre estructures aeronàutiques i un altre sobre gestió esportiva.
Una única oportunitat
El karateka sabia que només tenia una oportunitat per emportar-se una medalla olímpica, en un esport que només hi serà a Tòquio i que desapareix del programa dels Jocs de París, d’aquí tres estius, quan Quintero ja tindrà 40 anys, potser massa edat per seguir amb les kates i continuar amb hores i hores d’entrenament sobre els tatamis de la residència Joaquín Blume de Madrid, on es va traslladar el 2002 mentre iniciava els estudis universitaris.
Precisament, pensant en Tòquio, va aparcar la feina en una empresa aeronàutica, tot i que va tenir temps de casar-se. «Vaig arribar a odiar el tatami que tenia al soterrani de casa», on amb prou feines ha volgut tornar a baixar. Allà es va passar tancat hores i hores durant el confinament de l’any passat. Parlava només amb el seu entrenador a través del vídeo de l’ordinador i sense tenir clar quan es reiniciaria la temporada de karate i si es portarien a terme o no els Jocs de Tòquio. Així que va decidir desconnectar del món i centrar-se només a millorar en el seu esport.
