Exquisida, refinada i envoltada d'un marc natural privilegiat. Així és la casa de Newport, a Rhode Island, que va pertànyer a l'escriptora Edith Wharton i que ara es ven per més d'onze milions d'euros. Land's End (La Fi de la Terra) és el nom de la mansió d'estiu de l'autora de L'edat de la innocència i La casa de l'alegria. Va ser dissenyada al final del segle XIX per l'arquitecte John Sturgis. La novel·lista va fer nombroses renovacions quan va comprar l'extensa finca, que també va ser la llar de la llegendària Marion Oatsie Charles.

Quan els Wharton es van mudar, cap al 1890, van descobrir que era «una casa de fusta, lletja, enganxada a l'oceà Atlàntic». Malgrat les crítiques, no els va importar pagar per la propietat uns dos milions d'euros de l'època.

Amb l'ajuda del seu amic l'arquitecte Ogden Codman Jr. Wharton va revisar la finca i va triar una estètica més sòbria, és clar, dins el concepte de sobrietat que imperava en aquells temps. «Codman va compartir el meu disgust per aquests excessos sumptuaris, i vaig pensar que, igual que ho vaig fer en l'exterior, la decoració interior hauria de ser simple i arquitectònica», va escriure Wharton. L'autora no volia una casa ostentosa a l'estil dels seus veïns Vanderbilt, que no compartien els criteris de la llavors nouvinguda a una de les àrees residencials del món amb més milionaris per quilòmetre quadrat.

Codman va néixer a Boston el 1863, i entre el 1875 i el 1884 va viure a França amb la seva família i va estudiar Arquitectura en el MIT. Va aconseguir donar un aire diferent a la casa, que té dotze habitacions, nou cambres de bany, un edifici de servei i un jardí esplèndid.

En el llibre Curtain Wars: Architects, Decorators and the 20th century Domestic Interior, Joel Sanders explica que el comú en aquestes èpoques era que els interiors de les cases de les classes altes fossin «vestits» (outfited) no pels arquitectes que les dissenyaven sinó més aviat per tapissers, comerciants que supervisaven les activitats d'artesans com a ebenistes i teixidors de tapissos.

Al final del segle XIX va aparèixer en escena la nova figura, el decorador professional, que solia ser autodidacte.