Alejandro García i la seva dona viuen en un habitatge de més de 200 metres quadrats amb qualificació energètica A i la valoració de "molt bo" en la certificació Breeam ES, o el que és el mateix, habiten a la primera casa d'Espanya que va aconseguir un certificat de sostenibilitat. Aquests arquitectes, propietaris d'Estudio1403 a València, estan especialitzats en elaborar edificis habitables on preval l'eficiència energètica o el que avui dia es coneix com a casa passiva -han construït totes en la seva comunitat i una a Galícia. "Bàsicament es construeix l'habitatge tenint en compte el lloc, el seu clima i la seva orografia, com antigament", concreta García.
A través d'una anàlisi del terreny, les cases d'aquests arquitectes tenen tot el que és primordial per a l'estalvi d'energia i l'aprofitament dels recursos naturals que ofereix l'espai on es trobi. "Les tres potes principals d'aquestes cases són: reduir la demanda energètica, un sistema de climatització eficient i les energies renovables", explica l'arquitecte.
Aprofitar el sol per la llum i la calor a l'hivern i comptar amb una ventilació natural per poder refrescar l'espai són dues de les claus que fan que aquesta parella, en la seva llar, gasti tan sols 1,5 euros al dia de calefacció els dies de fred. "És qüestió d'aplicar una sèrie d'estratègies depenent de la zona on se situï. El bon aïllament i la inèrcia tèrmica són indispensables. Els habitatges amb calefacció i aire condicionat no tenen en compte això, al contrari que antigues esglésies o coves, que en ser de pedra acumulen energia mantenint la frescor a l'estiu, per exemple", explica.
Perquè un habitatge passiu ha de comptar amb una ventilació idònia, en què l'edifici sigui estanc i hi hagi un moviment d'aire mecànic i on a més hi hagi un recuperador de calor. "La ventilació agafa l'aire de l'exterior, però el posa a una temperatura òptima. Pel que fa a això és molt important que les finestres no tinguin punts fràgils, una cosa que en les construccions ordinàries passa molt".
Estalvi de diners
García, que assegura que aquest tipus d'habitatge està entrant de forma bastant lenta en el mercat espanyol, sap que el futur passa per comptar amb un habitatge passiu. "No hi ha molta gent conscienciada amb això, però arribarà un moment en què no es permeti fer una casa que no tingui aquestes característiques d'eficiència".
En paraules de l'arquitecte, "viure en una d'aquestes cases no només fa que estalviïs energia, sinó que és molt més confortable. Que hi hagi inèrcia tèrmica i recuperador de calor fa que l'aire, en general, sigui més sa, i fins que no es comprova no se sap". L'arquitecte sap de primera mà que, encara que el cost, a priori, sigui una mica més elevat, a la llarga s'estalvien diners. "De la meva casa el que més m'agrada és l'amplitud i la llum natural", comenta, tot i que cada vegada que la seva mare hi va obre totes les finestres per ventilar. "Cal educar la gent per utilitzar aquests habitatges i canviar els costums, el xip. Tot i que no hi ha una recepta màgica per a l'elaboració d'aquestes cases, cadascuna és un món".
