Malgrat els vaivens de l'economia espanyola, hi ha un producte d'inversió que es manté inalterable al llarg de les generacions: el maó. Així ho afirma Diego Bestard, CEO de la plataforma Urbanitae i vicepresident de l'Associació Espanyola de Fintech i Insurtech (AEFI), i les dades l'avalen. Segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el 80% dels ciutadans residents a Espanya posseeix un habitatge en propietat i el 74% de l'estalvi dels espanyols es concentra en aquesta mena d'immobles, tal com destaca l'Enquesta Financera del Banc Central d'Espanya.

Tenim això d'"invertir en maó" gravat a foc, per tradició i perquè, segons els números del Banc d'Espanya, continua sent l'opció d'inversió que ofereix millors rendiments, per sobre del 10% anual. Però el que sí que ha canviat és la manera de canalitzar i fer efectives aquestes inversions. Ja no fa falta acumular una gran quantitat de diners o comprar una casa per poder obtenir rendibilitat amb els estalvis. Les opcions s'han multiplicat i avui, amb 50 euros i sense moure's del sofà, ja és possible invertir en habitatge. Com?

Segur que a tothom li sona el terme "micromecenatge" o 'crowdfunding', una eina de finançament participatiu que ha fet prosperar multitud de projectes de tota mena. Doncs bé, aquest model d'inversió digital obert a tothom també s'aplica al sector immobiliari.

La democratització de les inversions

A Espanya ja existeix una llarga llista de plataformes digitals que s'encarreguen de proveir l'espai perquè els estalviadors participin en inversions immobiliàries col·lectives amb la finalitat d'obtenir una rendibilitat proporcional al capital aportat, ja sigui mitjançant el posterior lloguer o venda de l'immoble.

Parlem de micromecenatge immobiliari, "l'art de dur a terme el negoci de la inversió immobiliària de manera ràpida, transparent i eficient, on gràcies a la tecnologia, s'aconsegueix estalviar temps i diners tant als promotors com als inversors", defineix Miguel García, especialista en micromecenatge immobiliari i CEO d'InmoCrowd, agregador d'aquesta mena d'oportunitats. En tres clics, des d'un ordinador o telèfon mòbil, es pot invertir en projectes immobiliaris que anteriorment estaven fora de l'abast dels estalviadors particulars i així es "democratitzen les inversions", assenyala l'expert.

Aquestes plataformes (Housers, Urbanitae, Civislend, Stockcrowdin, Incrowdhouse€) analitzen diferents projectes de venda i reforma d'edificis, locals o habitatges en les principals ciutats d'Espanya per al seu lloguer i venda. Després publiquen aquests projectes en les seves pàgines web i són els inversors els que trien els projectes on desitgen invertir.

Rendibilitat i riscos

A canvi d'una comissió de gestió, que sol ser un percentatge d'entre el 2 i el 10% dels beneficis obtinguts, les empreses de micromecenatge posen "el seu temps i coneixement" al servei de l'inversor, la qual cosa fa que el procés sigui ràpid i senzill. No obstant això, "com qualsevol inversió que rendeixi de manera atractiva", el micromecenatge immobiliari no està exempt de riscos. "Ara bé -matisa l'especialista- en aquest binomi de risc-rendibilitat i en comparació d'altres oportunitats que ofereix l'univers micromecenatge, es pot dir que l'immobiliari atorga una atractiva rendibilitat amb un risc limitat".

Com explica Miguel, la rendibilitat varia en funció de com estigui dissenyada la inversió i els terminis: "Hi ha inversions a curt termini, des dels 12 als 30 mesos, amb tipus d'interès en la forquilla del 7-12%. Altres poden anar dels 24 als 120 mesos. En aquestes normalment es compra un immoble per a la seva reforma, lloguer i, finalment, venda. Aquí la rendibilitat és composta, és a dir, la del lloguer més la plusvàlua generada per la revaloració de l'actiu. Depenent del preu de compra inicial i el termini estipulat, podem parlar de rendibilitats des del 15% a més de 40%".

Entre els riscos, el principal és la "pèrdua dels diners invertits" perquè "les inversions a través de les PFP -Plataformes de Finançament Participatiu- no estan garantides per cap fons i el cas del micromecenatge immobiliari no és diferent", indiquen a InmoCrowd. Però puntualitza: "No obstant això, sempre hi ha un immoble sobre el qual recolza la inversió, per tant, la pèrdua total és impossible".

Altres situacions que enumera són el risc que el promotor no gestioni el projecte com va exposar, el risc de no obtenir la rendibilitat projectada o el de no rebre els dividends inicialment esperats i, fins i tot, el risc de fallida de la plataforma com a empresa. Sobre aquest últim cas, Miguel adverteix que "la llei obliga les plataformes a estar auditades i a tenir mecanismes de protecció per salvaguardar els interessos dels inversors".

Inversions grans, quantitats petites

Per tenir més control i limitar el risc, la llei també fixa el màxim a invertir segons el tipus d'inversor i la quantia dels projectes a finançar: "Els inversors no acreditats, és a dir, no professionals, poden invertir un màxim de 3.000 euros per projecte i de 10.000 euros en el conjunt de les seves inversions a l'any. L'inversor acreditat no té límits. Els projectes dirigits a inversors no acreditats no poden superar el llindar dels 2 milions d'euros. El màxim és 5 milions per als professionals".

El mínim serà "el que acordi el promotor del projecte i la plataforma". Amb 50 euros a la butxaca una persona pot començar a invertir en habitatge, encara que algunes plataformes "prefereixen un tiquet superior, de fins i tot 1.000 euros", explica Miguel.

Cap consell? "Més enllà de la rendibilitat, analitzar qui hi ha darrere de cada projecte i diversificar sempre. Aquesta és una màxima en tota inversió. Si disposa de 3.000 euros per invertir és millor entrar en 10 projectes amb 300 euros que en 5 amb 600 euros i provar en diferents plataformes, i també veure el perfil inversor de llarg o curt termini".