Els ambients elegants on gairebé no es nota l'esforç fet perquè tots els elements harmonitzin, estan de moda. Aquesta tendència, que els anglosaxons anomenen effortless chic, va néixer, en realitat, lligada a la moda, per designar aquesta manera de vestir sofisticada, però de manera senzilla i desenfadada.
Effortless (sense esforç) i chic (glamur) també s'uneixen per decorar estances que entren pels ulls a primera vista, sense saber-ne gaire bé la raó. Per fer-ho bé cal triar amb la màxima cura cada peça de mobiliari, cada detall... és a dir, sí que es requereix un esforç per aconseguir l'efecte buscat, però, és clar, no ha de notar-se.
Una de les claus per encertar-ho és l'ús de tons neutres. Blanc, beix i vainilla sempre són encerts perquè combinen molt bé amb un moble important o amb una catifa acolorida.
Es tracta de traslladar als habitatges aquest je ne sais quoi (no se sap què) que tenen algunes persones, sempre atractives amb qualsevol cosa que es posen.
La simple manera de plegar una manta sobre el sofà és una altra de les maneres de reflectir la personalitat de la casa. Els coixins han de semblar descol·locats, deixats, en una posició de manera natural, encara que hagi fet falta mitja hora per trobar-los el grau d'inclinació perfecta. Una còmoda de petites dimensions es pot fer servir de tauleta de nit; els llibres també han de distribuir-se de manera estratègica, com amb els quadres o els llums, que mai han de ser gaire directes. Utilitzar alguna peça de disseny modern al costat d'un moble clàssic també és una bona idea. I, sobretot, mai han d'acumular-se gaires objectes en un mateix espai.
