La pandèmia del coronavirus ha provocat un "boom" en la venda de piscines inflables i portàtils però, si està pensant en col·locar-ne una a la seva terrassa o terrat, els especialistes adverteixen: "Ni se li acudeixi". Només 20 centímetres d'aigua suposaran una sobrecàrrega de 200 quilos per metre quadrat. El boom és inqüestionable: les piscines tubulars, les grans, són les que més es venen, afirma en declaracions a l'agència EFE Eva Ramos, directora de Màrqueting de la cooperativa de ferreteries Coarc. Al seu grup, la facturació per vendes de piscines portàtils ha crescut en un 195 per cent i esperen ara rebre nou subministrament després d'esgotar a meitat d'abril les reserves que tenia al magatzem.

Francisco Hernández, vocal del Col·legi d'Administradors de Finques de Santa Cruz de Tenerife, admet que la compra d'aquest tipus d'artefactes de bany portàtils està "en auge" però adverteix que suposa un perill molt gran instal·lar-ne en terrasses, balcons o terrats sense una supervisió tècnica.

En tot cas caldria consultar amb un aparellador o un arquitecte perquè emetin un certificat en el sentit que aquesta estructura en particular suporta l'extra pes que s'està pensant col·locar.

Cal tenir en compte, a més, que està prohibit expressament instal·lar un dispositiu d'aquest tipus perquè s'està sotmetent a l'estructura a una sobrecàrrega quan el màxim previst és de 200 quilos per metre quadrat, i és igual, afegeix Hernández, que se situï en un lloc privat o en una zona comuna.

Una piscina amb 20 centímetres d'aigua ja genera aquest límit de pes i si a més se li sumen el de la pròpia piscina -algunes d'alumini- més el dels usuaris i el balanceig de l'aigua en posar-se dins i jugar suposa una sobrecàrrega concentrada que crea esquerdes automàticament i fins i tot caigudes de terrasses i balcons.

El problema no és només per als habitatges en vertical, ja que col·locar una piscina portàtil en una casa adossada al costat d'una paret de càrrega pot fer que aquesta es desplaci i s'acabi desplomant. En aquest cas s'hauria d'instal·lar al centre d'un jardí o terreny a bastants metres d'una paret d'aquest tipus, precisa.

Hernández assenyala que són els veïns els qui truquen al Col·legi d'Administradors de Finques quan al seu edifici detecten que algú ha col·locat una piscina, i llavors des de l'òrgan col·legiat s'hi contacta immediatament. "Fa uns anys en una terrassa de La Nea, Radazul (Tenerife) va aparèixer una piscina tremenda, fins i tot amb escala per accedir, i es va trucar automàticament als propietaris, que la van buidar i la van desmuntar," comenta l'especialista.

En tots els casos que s'ha contactat als veïns, aquests desconeixien el risc de la instal·lació i "estem parlant d'edificis nous, perquè els antics ni remotament poden suportar una piscina, s'ensorren segur", afirma.

La caiguda d'una piscina suposa com a mínim danys materials però si dins hi ha persones i es desploma un balcó el cas és més greu, i el propietari és el responsable dels danys i perjudicis "i enfrontar-se a un seriós problema en tots els sentits". I conclou que el recomanable seria una piscina per a nadons amb tot just 10 centímetres o menys d'aigua i en tot cas consultar un tècnic, perquè fins i tot a partir de 15 centímetres de líquid "ja hi ha problemes i amb els usuaris dins i el balanceig, comença el perill".