La grossa de Nadal ja no és tan grossa

Quan els nens de San Ildefonso cantin el primer premi aquest dilluns, l’eufòria dels afortunats probablement serà més continguda que fa mig segle. Malgrat que el Govern revisa de tant en tant els premis de la Loteria de Nadal per adaptar-los a la inflació, el poder adquisitiu de la grossa continua baixant i avui és el 65% menys que el dels anys 70.

De fet, l’últim augment de la grossa ja pràcticament s’ha esfumat. El 2011, Loteries i Apostes de l’Estat va augmentar el premi des de 300.000 euros per dècim als 400.000 actuals. Però la inflació acumulada des d’aleshores (els preus de consum han pujat més del 30%) ja ha inutilitzat aquella millora.

La rebaixa dels premis també es va aguditzar fa una dècada per la via dels impostos. Una reforma tributària de l’exministre popular Cristóbal Montoro va suprimir el 2013 l’exempció fiscal als beneficis del joc i els va imposar un gravamen del 20%, que avui s’aplica als guanys que superen els 40.000 euros. Avui, qui tingui la sort de tenir un dècim guanyador es quedarà amb 328.000 euros i haurà de pagar a Hisenda els 72.000 restants.

La inflació ha causat una important devaluació de la grossa, fins i tot amb les actualitzacions, que van acompanyades d’un encariment del dècim. Així ho demostra l’anàlisi de Verificat, que ha comparat l’import dels premis des del 1965, extrets d’hemeroteca, amb l’augment dels preus de consum (IPC) que registra l’INE.

Loteria de Nadal

El 1970, el desè guanyador rebia 7,5 milions de pessetes, que avui equivaldrien a 1,16 milions d’euros: gairebé el triple del que val avui; el quàdruple si computem els impostos actuals. El 1977, després d’uns anys de creixement econòmic (i també d’inflació), el Govern va augmentar el premi fins als 20 milions, i més tard fins als 25 (és a dir, 907.000 euros actuals). Fins i tot amb l’ascens als 30 milions, el valor va retrocedir fins ben entrat el nou segle.

L’habitatge, no

Si la grossa cau a Barcelona, com ja va passar el 2023, un pis a la capital seria, per a molts, una manera ideal de gastar el xec guanyador. Tot i que als portals immobiliaris hi apareixen milers de pisos que es podrien comprar amb un dècim premiat, la realitat és que, any rere any, la grossa s’allunya del preu de l’habitatge.

Sense anar més lluny, els 328.000 euros que atorgarà (després d’impostos), la grossa de Nadal queda curt davant els 427.000 que costa un habitatge d’obra nova a Barcelona, de mitjana, segons l’estadística de la Generalitat. Un altre indicador que el sorteig de Nadal ja no és el que era: fa 12 anys, amb el mateix premi, els guanyadors fàcilment podien sufragar el cost mitjà d’una casa, 280.000 euros.

Encara més gran és la caiguda si viatgem tres dècades enrere. Segons les dades del govern espanyol sobre el metre quadrat a Catalunya, el guanyador de la Loteria el 1995 podia comprar tres habitatges de 80 m2. Avui, el premi arribaria per a poc més que un pis i mig.

La grossa

Una altra manera d’avaluar el poder de la grossa és comparant-lo amb els salaris. És a dir, ¿durant quants anys pots viure sense treballar després d’obtenir un dècim guanyador? (Això, sense comptar la inflació, ni la inversió del premi). Avui, el premi després d’impostos equival a ingressar el salari mitjà durant 11 anys i 8 mesos.

L’estadística ens permetveure en el temps fins al 1915. Aleshores, segons l’hemeroteca, el primer premi del sorteig de Nadal era de 600.000 pessetes (uns 3.680 euros, segons el canvi fix). Una quantitat que enlluernaria qualsevol treballador de l’època, ja que el salari mitjà d’un obrer era d’unes 25 pessetes setmanals (uns 0,15 euros), segons un estudi de la Universitat de Saragossa. En altres paraules, guanyar el premi equivalia a no treballar per 500 anys: els afortunats podien jubilar-se immediatament i no preocupar-se la resta de les seves vides.

No hi ha constància que l’Administració s’estigui plantejant actualitzar els premis en el futur pròxim per compensar la inflació. Una qüestió que no preocuparà els que no tinguin per costum comprar butlletes de loteria cada Nadal, però que reflecteix una realitat que sí que afecta la majoria: els preus de la vida augmenten més ràpidament que els ingressos.