El tripartit anuncia que amb el pressupost del 2009 haurà de dir «més sovint que no»

No és gens estrany que no arribessin a cap acord, tenint en compte que es partia d’unes posicions fortament oposades. Com a mostra: «si una ciutat ha reviscut a Catalunya i ha agafat un nou paper és Manresa. Això és difícilment discutible», va assegurar Alain Jordà (PSC). Però des dels bancs de l’oposició el que se sentia era una altra cosa. Alexis Serra (CiU) va dir que «Manresa ha perdut el temps. No anava bé quan hi havia bonança econòmica perquè la locomotora tenia 3 conductors. I ara menys»; Xavier Javaloyes (PP) va afirmar que «per veure que Manresa no és cap model només cal fer un vol per Catalunya», i Adam Majó (CUP) va assegurar que «per constatar que els reptes pendents que té avui Manresa són els mateixos que vostès [el govern] denunciaven a principi dels anys 90 només cal anar a l’hemeroteca». El representant de Plataforma per Catalunya, Albert Pericas, no va intervenir en el debat. L’alcalde, Josep Camprubí (PSC), sí que ho va fer. Quan les busques del rellotge feia una estona que havien sortit del dimecres i començaven a donar voltes pel dijous, Camprubí va manifestar que «sap greu que des de l’oposició es digui que Manresa no és un model». L’alcalde va recordar que només un dels dotze regidors de l’oposició havia assistit a la sessió de reflexió sobre el pla estratègic Manresa 2015, celebrada el dia anterior, i va assegurar que l’Ajuntament estava disposat a fer d’«amortidor» de la crisi i que ho farà suportant la pressió que suposa tenir menys ingressos i, en cas que sigui necessari, sense fer grans escarafalls per generar dèficit. Sobre aquest punt, el regidor d’Hisenda, Alain Jordà, va recordar que el 2007 es va tancar amb 600.000 euros i no 5,1 milions d’euros de dèficit. Aquesta darrera quantitat correspon al romanent negatiu de tresoreria, que és un concepte de prudència comptable que obliga a consignar les obligacions de pagament de l’administració sense comptabilitzar els drets de cobrament, només els diners que ja són a la caixa. Però, tot allò que per al regidor d’Hisenda era un càlcul acurat, avalat per una pila de pressupostos quadrats amb números blaus -excepte el del 2007-, per a CiU era un càlcul «irreal i inflat» en 5,6 milions d’euros. El PP no va fer servir aquest terme, però va dir que «estava per sobre» en 2,7 milions d’euros. Javaloyes (PP) va dir que si la situació financera de l’Ajuntament s’equiparés a la d’una empresa, estaria «en fallida», i si es comparés a una família, «a la ruïna». Jordà (PSC) va replicar que «és rotundament fals que l’Ajuntament estigui a la ruïna». Serra (CiU) va dir que el pressupost que s’aprovava era del tipus «Smacks Kellogg’s» d’inflat que estava i que era víctima del partidisme de les diferents forces polítiques que governen la ciutat i que s’anteposava a l’interès general dels ciutadans. Tant Serra com Javaloyes van enumerar partides de serveis socials que rebien menys diners que no pas l’any anterior i previsions d’ingressos que consideraven massa optimistes. El regidor de la CUP, Adam Majó, va assegurar que ara es recollien els efectes d’haver viscut «una bonança econòmica amb els peus de fang» i va reclamar que es reformulés en profunditat el servei de la Policia Local per conduir-la cap a un servei de proximitat per als veïns. També va proposar que es replantegés els serveis municipals d’ocupació per adaptar-los a les necessitats reals de la població.

Jordà va respondre que fins ara era el triartit i no CiU qui havia encertat els seus càlculs econòmics i que precisament allà on s’havia posat l’èmfasi era a vetllar pels més desafavorits. El regidor socialista d’Hisenda va assegurar que el del 2009 era un pressupost «valent» al qual s’havia hagut de fer retallades «que fan mal» per privilegiar els serveis a les persones que els necessiten més.