El 19 d´agost passat, una grua que treballava per a la constructora Aktual, es va desplomar sobre la casa on vivien Ramon Alsina i Salut Casas. La grua va destrossar pràcticament la totalitat de la casa, excepte una part del bany, on es trobava Casas en aquell moment, i el menjador, on Alsina esperava la seva dona. Faltaven pocs minuts per a les deu del matí i el matrimoni estava a punt de sortir a fer la compra, tal com feien habitualment.

Després de l´accident, Casas i Alsina, juntament amb un dels seus fills, es van traslladar a un pis familiar molt a prop del carrer Llibertat, on es va desplomar la grua i on tenen un munt d´objectes i records que encara no han pogut anar a buscar.

Tres mesos i mig després, la demanda que està tirant endavant l´advocat de la família, Jordi Vidal, ja està a punt. Segons Vidal, «un cop fetes les diligències preliminars, tan sols falta que l´Ajuntament presenti uns documents, que en principi serà durant aquesta setmana, perquè presentem la demanda definitiva». Vidal afirma taxativament que «hi ha hagut un accident i ara toca veure qui n´és el responsable. Hi ha diverses empreses implicades, com la constructora, la promotora, l´empresa subcontractada, que va aportar la grua, l´arquitecte i l´aparellador. Ara s´haurà de determinar qui n´és el responsable». En aquest sentit, Regió7 ha parlat amb un responsable de l´empresa Aktual, encarregada de les obres d´on es va desplomar la grua, que ha assegurat que «l´empresa assumeix la responsabilitat del que va ser un accident fortuït. Per a alguna cosa serveixen les empreses asseguradores».

A tot això, el matrimoni considera «un miracle» haver sobreviscut a un accident d´aquella magnitut. Per aquelles coses de la vida, eren al lloc adequat en el moment oportú, fet que els va permetre que tan sols Salut en sortís amb unes ferides lleus a la cama sense importància. No obstant això, amb el desplomament de la grua van quedar soterrats records familiars que es remunten a principi dels anys 30, quan la casa va ser construïda: «allà hi havien viscut tres generacions, hi ha un munt de records i d´històries viscudes que han quedat sota la runa», expliquen tots dos amb tristesa. Casas afegeix que «va ser molt difícil canviar de lloc de cop i volta. Organitzar-te, canviar-ho tot, el desequilibri, adaptar-te a un nou lloc, saber on són les coses de la casa nova». Afirmen que amb el pas de les setmanes han anat assimilant el canvi. No els ha estat fàcil; a part dels records, a la casa del carrer Llibertat encara hi tenen la majoria d´objectes, roba, equips electrònics, fotografies i llibres que no els ha estat permès retirar per qüestions de seguretat.

Des d´aquell matí terrible, Salut Casas està prenent medicació. Atacs d´ansietat lligats a la mala experiència li vénen sovint durant la nit. «De l´impacte m´han quedat seqüeles psicològiques. Durant les primeres setmanes ho passava molt malament durant la nit. Semblaven malsons tot i que no dormia. Tenia molt soroll al cap, ansietat, malestar general. Ara em començo a trobar millor, començo a estar més tranquil·la». En els primers instants després de l´accident, Casas es va imaginar que havia estat una bomba. Alsina, en canvi, va endevinar, al moment, que es tractava de la grua. «Aquell matí, minuts abans, vaig veure com la grua feia maniobres. No sé si va ser per aquest motiu o no, però des del primer moment vaig saber que la grua ens havia caigut a sobre». Alsina es va imaginar el pitjor, ja que va entrar al lavabo i no va veure la seva dona, que havia quedat darrere la porta.