L’enfrontament entre la Taula de la Construcció i el departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa, que ha suposat quatre anys de debat i ha acabat sense acord, s’ha produït per una diferència molt minsa entre les propostes dels uns i els altres. En centímetres, la distància que els separava era mínima. La Taula de la Construcció és formada per la Cambra de Comerç, el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers Industrials de la Catalunya Central, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa, el Gremi de la Indústria de la Fusta, el Gremi d’Electricitat, Fontaneria i Afins del Bages i Berguedà, el Gremi de Constructors d’Obres de Manresa i Comarca i el Col·legi d’Advocats de Manresa.

En dos dels nou supòsits diferents de les alçades reguladores del Pla General d’Ordenació Urbana, l’Ajuntament proposava augments encara superiors als que pretenia la Taula de la Construcció. Pel que fa als altres 7, l’Ajuntament proposava rebaixes d’1, 5, 15, 38, 51, 64 centímetres i 1,41 metres. Cal destacar que les rebaixes d’1, 5 i 15 centímetres i els increments de 8 i 12 centímetres afectaven el 89% dels casos. O sigui, que la manca d’acord s’ha produït per unes diferències molt poc significatives.

Una taula comparativa elaborada pels serveis municipals d’Urbanisme sobre la polèmica de les alçades reguladores ofereix una visió sorprenent de la dimensió del problema. Analitzada la polèmica de les alçades reguladores -que s’ha tancat amb un sonor cop de porta de la Taula de la Construcció-, les diferències en funció de les diferents alçades de l’edificació i de les diferents qualificacions de sòl van de 141 a 1 centímetres. Les diferències més grans corresponen al nucli antic, un àmbit que suposa només el 10,67% del total de sòl afectat per la polèmica. D’altra banda, al nucli antic no se solen fer gaires edificacions noves, ja que normalment es rehabiliten les existents, que no estan afectades per aquesta normativa concreta. En aquest espai de la ciutat, el pla general preveu una alçada lliure de les plantes una mica més gran que fora del nucli antic, amb la finalitat de possibilitar l’ajust de les noves edificacions a les existents, que són molt més altes. En tot cas, es tracta d’un àmbit on les noves edificacions són escasses, ja que normalment s’opta per la rehabilitació de les ja existents.

Pel que fa a la resta de sòls afectats per la polèmica (que suposen el 89,33% del total), la diferència màxima és de 15 centímetres. La regidora d’Urbanisme, Àngels Mas, ha afirmat que aquesta comparativa «no ens deixa gaire bé ni a l’Ajuntament ni a la Taula de la Construcció, perquè la discussió s’ha produït per una dimensió mínima que segur que hauríem pogut ajustar».

Mas ha explicat que ni el departament d’Urbanisme ni la Taula de la Construcció no han fet aquesta anàlisi tan senzilla abans de tirar-se els plats pel cap, però ha volgut recordar que no ha estat pas l’Ajuntament qui ha trencat les negociacions per pocs centímetres de diferència.

En tot cas, la regidora d’Urbanisme ha volgut deixar constància que la proposta de l’Ajuntament estava tècnicament més ben justificada que la presentada per la Taula de la Construcció, ja que, a banda de fixar unes alçades suficients, resolia altres problemes relacionats amb l’alçada de les edificacions.

Des de la Taula de la Construcció, Manel Rosell ha reiterat que s’han dedicat 4 anys a discutir un aspecte que hauria hagut de tenir una tramitació molt més àgil. A més, quant al fet que la distància que separava unes posicions de les altres fos mínima, cal tenir en compte que els constructors ja havien renunciat a comercialitzar l’espai sotateulada i que havien esgotat la seva capacitat de maniobra, i sobretot la seva paciència després d’empaitar aquest tema des de final de l’any 2004. Així que es manté la sensació de frustració pel que consideren que és una administració municipal amb cotó a les orelles.