Amb decepció, amb indignació i amb el convenciment que ja és hora que des de Manresa es reaccioni fent un front comú per capgirar la situació d’una vegada. Aquesta ha estat la reacció dels agents econòmics de la ciutat, i també dels partits a l’oposició, a la notícia apareguda dissabte passat segons la qual la Generalitat ha decidit eliminar el futur tren ràpid Manresa-Barcelona.

La Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, que presideix Manel Rosell, s’ha oposat «de manera contundent a la decisió del Govern de la Generalitat d’eliminar el projecte que havia de connectar la capital del Bages i Barcelona amb una nova via ràpida de tren» i «demana una reacció enèrgica per part del territori que lideri Manresa. Des de l’entitat cameral no s’entén el silenci actual dels agents polítics del territori davant els projectes de mobilitat que es preparen des de la Generalitat». Denuncia, també, que «una vegada més, es deixi escapar una magnífica oportunitat per connectar Manresa i Barcelona en menys de 60 minuts. Una reivindicació que continua sense ser escoltada pels diferents governs i que s’allarga dècades i dècades davant la desesperació dels treballadors i de les empreses que necessiten el desplaçament fins a la capital catalana per a la seva activitat. Des de la Cambra es vol posar de manifest que el territori serà discriminat. Una situació que ja es dóna en l’actualitat en el transport per carretera».

El to que utilitza l’ens cameral també marca la reacció del president del grup municipal de CiU, Alexis Serra. Per a ell, l’anunci de l’executiu implica una «pèrdua de centralitat». Serra creu que «l’alcalde de Manresa ha de donar un cop de puny a la taula, agafar el toro per les banyes i convocar tots els agents socials implicats en aquesta història». L’objectiu de la reunió que reclama no és tant resoldre el tema del ramal, que «és un projecte molt de futur i encara poden passar moltes coses, sinó l’urgència de trobar el camí per saber com milloraran la línia de rodalies Manresa-Barcelona: els terminis, la inversió...». Creu que és «necessari, urgent i bàsic que Manresa tingui aquesta planificació» i que l’Ajuntament «no pot esperar ni un mes més a obligar les administracions» a posar negre sobre blanc les previsions sobre el tema. El polític manresà és del parer que, darrerament, a Manresa «s’estan obrint massa incògnites: Pirelli, la Fàbrica Nova, el futur del Bàsquet Manresa. És el moment d’assumir que s’han de buscar sortides. Que l’Ajuntament i el conjunt de la comarca reaccionin d’una vegada».

Adam Majó, regidor de la CUP, va més enllà que Serra a l’hora de concretar les seves exigències. Per a ell, «el termini raonable es que el 2014 s’arribés de Manresa a Barcelona en tres quarts d’hora». Fins ara, fa notar, el que s’ha fet en aquest sentit més aviat ha estat anar enrere. «Aquest any hem perdut dos minuts perquè hi ha una nova parada a Terrassa». Sobretot, diu Majó, el tram on es tarda més és al que va de Terrassa a Barcelona, «que és col·lapsat de trens. Hi ha unes inversions amb les quals es podria escurçar el projecte i augmentar la freqüència». Per aconseguir-les, però, «des de Manresa ens hem de posar d’acord i pressionar, que és el que no s’ha fet. Ni des del Consell Comarcal, ni el diputat manresà que és al Congrés, Joan Canongia, que no ha fotut res; ni des de l’Ajuntament de Manresa, ni tampoc des del Parlament».

Xavier Javaloyes, cap del PP a Manresa, creu que perdre la connexió ràpida ferroviària entre Manresa i Barcelona significa que «Manresa queda despenjada» i que, «en el tema de les comunicacions, perdem el tren». Per a ell, «que [el secretari per a la Mobilitat Manel] Nadal digui que es fa per Igualada perquè a Manresa volen potenciar la Renfe em genera una gran preocupació i, fins i tot, urticària. Ara resulta que hem de potenciar la Renfe, que és una reivindicació del paleolític!». Pensa que el que ha passat és que «la Generalitat ha redissenyat les instal·lacions ferroviàries per reequilibrar la Catalunya interior i que no sigui dit que tot s’ho emporta Manresa, i hi hem sortit perdent».

Des de la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) de Manresa, el seu president, Xavier Lanza, també és dels que remarquen la necessitat d’un front comú. «Si no hi ha un ‘feeling’ més fort entre tots els agents socials i econòmics de la ciutat, estem anant enrere. No vam fer pressió quan es va dir de posar un aeroport. Es va parlar no fa gaire de posar un circuit de karts. No discuteixo si la zona era la més idònia, però, com a mínim, s’hauria d’haver buscat una alternativa». Reclama una «pressió forta» per part dels polítics. Vicenç Mauri, president de PIMEC Catalunya Central, està d’acord amb la posició de la Cambra i diu que, fa un any, va manifestar a Manel Nadal el temor de perdre el ramal i ell li va assegurar que «estava molt equivocat». Esmenta un dels efectes de no tenir una connexió amb Barcelona com Déu mana. «Des del món econòmic patim que bons professionals de fora del Bages, dels Vallès i del Barcelonès, descartin venir a treballar al Bages perquè tenim un tren lent i unes carreteres atapeïdes». Coincideix amb Javaloyes. «Amb això de voler acontentar tothom, aquesta vegueria només ens dóna que disgustos». Tant ell com Lanza i Serra esmenten la frase que va utilitzar l’exalcalde de Manresa Jordi Valls referint-se a la presó, segons la qual per tenir tall cal quedar-se algun os. «De moment, només ens donen ossos», diu Lanza.