A partir d’avui, els manresans i manresanes tenen a l’abast una nova eina per posar a prova els seus coneixements de la ciutat. Es tracta de la versió física d’«El joc de Manresa», una iniciativa que s’emmarca en el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de l’Ajuntament de Manresa. La presentació en societat es va fer dilluns al vespre, a l’auditori de Fundació Caixa Manresa. Sònia Díaz, regidora de Participació Ciutadana, va desitjar davant les persones que van mig omplir la sala que la ciutadania rebi el joc «amb moltes ganes» i «que sigui un joc viu», de manera que se’n facin més edicions amb noves preguntes. En canvi, no veu possible, per a aquestes festes, fer un nou tiratge si els 900 exemplars inicials arriben a fer curt.

«El joc de Manresa» es vendrà a partir d’avui a un preu de 20 euros a la llibreria Abacus i, a partir de dilluns de la setmana vinent, a l’Oficina d’Informació i Atenció Ciutadana de l’Ajuntament.

A banda de Díaz, en l’acte de dilluns al vespre hi van intervenir dues de les persones que han elaborat les preguntes del joc, l’historiador Francesc Comas i el periodista Joan Antoni Lozano; es va fer una partida entre el públic i es van lliurar cinc jocs entre cinc dels ciutadans que van aportar preguntes al joc virtual que es va jugar el mes d’octubre passat.

«L’objectiu del joc és aprendre diferents aspectes de Manresa d’una manera amena i divertida i amb la companyia d’amics i familiars», explica la regidora Sònia Díaz. Recorda que la idea de portar a terme un joc de Manresa va sorgir en un procés de participació ciutadana. A més, ressalta que «és el resultat del treball d’un grup de col·laboradors voluntaris i també de la ciutadania, que a través d’Internet ha pogut proposar preguntes». En concret, 225 de les 1.200 qüestions del joc són les que van aportar els ciutadans per mitjà del joc virtual. Díaz diu que això fa que sigui «un projecte especial».

El joc és format per un tauler, sis fitxes de diferents colors i 400 targetes amb preguntes de temàtica diversa agrupades en sis àrees -personatges, cultura, història, esports, entorn i societat activa- amb un valor concret (d’1 a 9 punts), segons el grau de dificultat. Segons es va veure en la partida que es va fer en la presentació del joc, les preguntes de l’apartat societat activa són les més fàcils. Un exemple: com s’anomena l’organització sanitària que gestiona l’hospital de Sant Joan de Déu de Manresa? (Althaia). En canvi, hi ha preguntes que tenen una dificultat especial, com les de personatges. Un altre exemple: qui era l’alcalde de Manresa que va ser segrestat durant l’entrada dels carlins el desembre del 1872? (Vicenç Martrus i Cabanes).

Jugar-hi és senzill. Els participants (entre dos i sis) han d’avançar per un circuit que hi ha dibuixat en el tauler i que passa per tots els barris de la ciutat. Un jugador (A) agafa una targeta i escull una de les tres àrees temàtiques que inclou. El jugador que té a la dreta (B) li fa la pregunta corresponent i, si l’encerta, el jugador A avança tantes caselles com punts val la pregunta. Al final, guanya el primer participant que recorre dues vegades el circuit. Per tant, a més de ser una demostració de coneixements, el joc és també una competició d’estratègia, ja que un jugador pot barrar el pas a un altre o bé pot fer drecera pels ponts que hi ha, entre d’altres.

El procés d’elaboració

Tant el disseny com l’estratègia d’«El joc de Manresa» han estat a càrrec de l’empresa de Cabrianes La Factoria d’Imatges. La impressió i la coordinació del muntatge s’ha fet a Ampans, que l’ha patrocinat conjuntament amb Caixa Manresa, Abacus, Althaia i la Fundació Universitària del Bages (FUB). A part d’una fase purament d’impressió en suport paper, l’elaboració ha comportat la intervenció de professionals i empreses de diferents sectors. En la confecció de la capsa i del tauler hi han intervingut trepadors, manipuladors i encoladors. També ha estat necessària la intervenció d’empreses del sector paper i cartronet, fotomecànica i serveis digitals per donar-hi els acabats necessaris. Les fitxes i la safata són de materials plàstics, que han requerit altres professionals especialitzats i que ha calgut coordinar amb el conjunt de la producció: confecció de motlles i termoconformats, injecció de plàstic. D’aquesta manera, s’han anat obtenint totes les peces que, després, ha calgut unir i integrar per acabar creant el format final del joc. A l’hora de realitzar el projecte, des de l’Ajuntament recalquen que s’ha prioritzat la implicació d’empreses de Manresa i que s’han seguit pautes de responsabilitat social i que preveiessin la utilització de processos i materials ecològics i/o reciclables.