L

a néixer a la casa pairal dels Argullol o de les Torres de Bages -construïda el 1773 a la plaça Valldaura- i va morir a Barcelona. Llicenciat en Dret civil i canònic, va dedicar-se professionalment a l'especialitat de dret mercantil assessorant diferents empreses. Fou catedràtic d'Economia Política i Dret Mercantil de la Universitat de Barcelona.

Cal destacar el seu vessant periodístic. Fou fundador i director del diari El Manresano, que, sota el lema "Periódico semanal de literatura, intereses locales, noticias y avisos", es va publicar a la nostra ciutat del 1861 al 1871. També va col·laborar en els setmanaris La Renaixensa, Lo Gay saber i Calendari Català.

Va escriure diferents novel·les de temàtica nacional, com Lo crit de l'ànima i La guerra, entre d'altres. Cal destacar la novel·la Les òrfenes de mare, inspirada en costums manresans de final del segle XVIII i principi del XIX. Dues cosines, òrfenes totes dues de mare, els seus pares i la seva àvia de bona posició econòmica són els principals personatges d'aquesta novel·la, que va rebre una menció als Jocs Florals de Barcelona del 1872.

Va dedicar un capítol a la processó del Dijous Sant de Manresa. Gràcies a ella, podem saber com era estructurada, els passos que hi participaven i els gremis que hi anaven. Així, parla del pas de Jesús a l'hort de Getsemaní del gremi dels espardenyers; el Sant Sopar de la confraria dels Tremendos; el de Jesús assotat del gremi dels velers; l'Ecce Homo dels ferrers; el carrer de l'Amargura del gremi dels fusters; el pas de la Verònica del gremi dels sastres; el Davallament de la Creu dels pagesos; l'enterrament de Crist de la confraria dels favets; el Sant Sepulcre dels sabaters; la Soledat del gremi de mestres de cases; i el Sant Crist. Tots ells van ser cremats durant la Revolució del 1868.

a personalitat del metge Oleguer Miró es va manifestar en molts àmbits de la Manresa de final del XIX i principi del XX. A més de la seva professió, en la qual va destacar per la seva humanitat i per ser un metge de capçalera amb vocació i capacitat de servei, cal destacar la seva participació en moltes entitats i institucions de la Manresa de l'època. Fou membre fundador, conseller honorari i president del Centre Excursionista del Bages, de l'Orfeó Manresà, del Casino i de la Creu Roja, entre d'altres.

Va participar activament en nombroses tertúlies, associacions, revistes i diaris de Manresa i Barcelona, i va destacar la seva dedicació al Setmanari Català, al Butlletí del Centre Excursionista, del qual fou director i un dels impulsors més notables, i a laRevista Il·lustrada Jorba.

Des del punt de vista polític, va militar a la Lliga Regionalista i va presidir la segona sessió de l'assemblea catalanista on es van aprovar les Bases de Manresa el 1892.

Va escriure moltes obres sobre Manresa, com La Misteriosa Llum, Manresa i Sant Ignasi, i de medicina com Receptari de Manresa, Salut i Feina. Però la seva obra més important foul'Aforística mèdica popular catalana, que és un recull de més de mil refranys mèdics en català i el seu equivalent en diferents llengües.

Oleguer Miró es va dedicar a propagar a través de publicacions, conferències i excursions el patrimoni de tradicions i costums de la comarca complint un dels principals objectius del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Entre altres escrits, va publicar al butlletí de l'entitat el Calendari Folklòric de la comarca, on es descriu el calendari anual de les principals festes a principi del segle XX. Alguns d'aquests costums s'han perdut, com la rifa dels porquets de Sant Antoni a benefici de l'Hospital i que passejaven pels carrers de la ciutat des de Sant Antoni Abat fins al diumenge de quaresma; la processó dels Dolors; matar jueus el Dissabte Sant; el salpàs per Pasqua florida; les enramades als barris de la ciutat, que encara es mantenen al barri de les Escodines; apedregar el pendó per Santa Caterina al turó del mateix nom, entre molts d'altres. Encara continuen tradicions com el ball del Bo-bo a Monistrol; Sant Valentí; La Llum; Sant Marc; les enramades a Sallent; i Sant Cristòfol, per citar-ne algunes.

El 27 de febrer del 1987, el ple municipal presidit per l'alcalde Joan Cornet va decidir nomenar un carrer amb el seu nom al barri de la Balconada.