26 de juliol de 2009
26.07.2009

Oleguer Miró, un metge al servei de la cultura catalana

Va presidir l'assemblea de les Bases de Manresa

26.07.2009 | 02:00
Oleguer Miró, un metge al servei de la cultura catalana

Va néixer al col·legi de Sant Ignasi, actual arxiu i museu municipal, el 1849, on el seu pare era director de l'escola de Primera Ensenyança Superior. Va estudiar la carrera de Medicina i Cirurgia a Barcelona. Va exercir la seva professió primer al carrer Sant Andreu, després al carrer Vilanova i més tard al casal que va aixecar al costat de la plaça de Sant Domènec

L
a néixer a la casa pairal dels Argullol o de les Torres de Bages -construïda el 1773 a la plaça Valldaura- i va morir a Barcelona. Llicenciat en Dret civil i canònic, va dedicar-se professionalment a l'especialitat de dret mercantil assessorant diferents empreses. Fou catedràtic d'Economia Política i Dret Mercantil de la Universitat de Barcelona.
Cal destacar el seu vessant periodístic. Fou fundador i director del diari El Manresano, que, sota el lema "Periódico semanal de literatura, intereses locales, noticias y avisos", es va publicar a la nostra ciutat del 1861 al 1871. També va col·laborar en els setmanaris La Renaixensa, Lo Gay saber i Calendari Català.
Va escriure diferents novel·les de temàtica nacional, com Lo crit de l'ànima i La guerra, entre d'altres. Cal destacar la novel·la Les òrfenes de mare, inspirada en costums manresans de final del segle XVIII i principi del XIX. Dues cosines, òrfenes totes dues de mare, els seus pares i la seva àvia de bona posició econòmica són els principals personatges d'aquesta novel·la, que va rebre una menció als Jocs Florals de Barcelona del 1872.
Va dedicar un capítol a la processó del Dijous Sant de Manresa. Gràcies a ella, podem saber com era estructurada, els passos que hi participaven i els gremis que hi anaven. Així, parla del pas de Jesús a l'hort de Getsemaní del gremi dels espardenyers; el Sant Sopar de la confraria dels Tremendos; el de Jesús assotat del gremi dels velers; l'Ecce Homo dels ferrers; el carrer de l'Amargura del gremi dels fusters; el pas de la Verònica del gremi dels sastres; el Davallament de la Creu dels pagesos; l'enterrament de Crist de la confraria dels favets; el Sant Sepulcre dels sabaters; la Soledat del gremi de mestres de cases; i el Sant Crist. Tots ells van ser cremats durant la Revolució del 1868.


a personalitat del metge Oleguer Miró es va manifestar en molts àmbits de la Manresa de final del XIX i principi del XX. A més de la seva professió, en la qual va destacar per la seva humanitat i per ser un metge de capçalera amb vocació i capacitat de servei, cal destacar la seva participació en moltes entitats i institucions de la Manresa de l'època. Fou membre fundador, conseller honorari i president del Centre Excursionista del Bages, de l'Orfeó Manresà, del Casino i de la Creu Roja, entre d'altres.
Va participar activament en nombroses tertúlies, associacions, revistes i diaris de Manresa i Barcelona, i va destacar la seva dedicació al Setmanari Català, al Butlletí del Centre Excursionista, del qual fou director i un dels impulsors més notables, i a laRevista Il·lustrada Jorba.
Des del punt de vista polític, va militar a la Lliga Regionalista i va presidir la segona sessió de l'assemblea catalanista on es van aprovar les Bases de Manresa el 1892.
Va escriure moltes obres sobre Manresa, com La Misteriosa Llum, Manresa i Sant Ignasi, i de medicina com Receptari de Manresa, Salut i Feina. Però la seva obra més important foul'Aforística mèdica popular catalana, que és un recull de més de mil refranys mèdics en català i el seu equivalent en diferents llengües.
Oleguer Miró es va dedicar a propagar a través de publicacions, conferències i excursions el patrimoni de tradicions i costums de la comarca complint un dels principals objectius del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Entre altres escrits, va publicar al butlletí de l'entitat el Calendari Folklòric de la comarca, on es descriu el calendari anual de les principals festes a principi del segle XX. Alguns d'aquests costums s'han perdut, com la rifa dels porquets de Sant Antoni a benefici de l'Hospital i que passejaven pels carrers de la ciutat des de Sant Antoni Abat fins al diumenge de quaresma; la processó dels Dolors; matar jueus el Dissabte Sant; el salpàs per Pasqua florida; les enramades als barris de la ciutat, que encara es mantenen al barri de les Escodines; apedregar el pendó per Santa Caterina al turó del mateix nom, entre molts d'altres. Encara continuen tradicions com el ball del Bo-bo a Monistrol; Sant Valentí; La Llum; Sant Marc; les enramades a Sallent; i Sant Cristòfol, per citar-ne algunes.
El 27 de febrer del 1987, el ple municipal presidit per l'alcalde Joan Cornet va decidir nomenar un carrer amb el seu nom al barri de la Balconada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18