La consellera de Justícia, Montserrat Tura, no va escatimar elogis ahir per a les noves dependències del Palau de Justícia de Manresa posant-les com a exemple del procés de modernització que experimenta el sistema judicial a Catalunya: "caminem cap a una atenció a la ciutadania millor, on es puguin resoldre més assumptes i amb més celeritat, de manera intel·ligible i amb més eficàcia", i en aquest sentit, va dir, "Manresa està sent una peça clau, i ho diem amb humilitat i cofoisme". A més, un dels aspectes que va destacar la consellera Tura van ser "els espais de previsió de creixement" que projecten el Palau de Justícia cap al futur. Per a Tura, Manresa "és el paradigma de les ciutats que tenien instal·lacions que no complien els requisits per oferir un bon servei i que s'han posat al dia". Un altre dels elements que la consellera va destacar és "la integració de la tecnologia avançada en el nostre sistema judicial".

La consellera va fer aquestes declaracions en una concorreguda jornada de portes obertes de les noves dependències del palau judicial de Manresa, i ho va fer acompanyada de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Maria Eugènia Alegret. La jornada va permetre als ciutadans veure les entranyes del Palau de Justícia en visites que van durar durant tot el matí.

Els visitants van constatar la concentració dels diversos jutjats, ara agrupats en un únic edifici. La visita començava a la tercera planta de l'equipament, on hi ha els jutjats de primera instància. A continuació es baixava a la 2a planta, per visitar els jutjats penal i social, sense accedir als despatxos dels funcionaris. Els visitants van veure les sales polivalents que s'han instal·lat en aquests jutjats i que permeten una atenció personalitzada a l'usuari. A la planta 1 els visitants van veure una de les parts més curioses dels nous jutjats, la sala de matrimonis, que té una sortida exterior per no barrejar les cerimònies amb el funcionament ordinari de la justícia. També van visitar el registre civil, amb diversos sectors per agilitzar les cues. La visita continuava a la planta inferior, on hi ha les sales de vista, amb sistemes de videoconferència com a aspecte destacat. A la planta d'entrada es va poder mostrar les consultes mèdiques i els jutjats de guàrdia. La quarta planta no es va poder visitar perquè és reservada per a la instal·lació de nous jutjats, almenys dos, durant els anys vinents.

La presidenta del Tribunal Superior de Justícia, Maria Eugènia Alegret, va fer una diagnosi del sistema judicial català: "estàvem molt per sota de les expectatives que mereix la justícia a Catalunya, i estem donant un impuls, sobretot pel que fa a la tecnologia". Alegret va assegurar que "tenim jutges independents que no cedeixen a les pressions i donem garanties a tothom perquè hi hagi sentències justes". Del palau manresà va dir que "no només és un bon edifici, sinó que el funcionament intern és molt bo".

Per la seva banda, l'alcalde de la ciutat, Josep Camprubí, va posar en valor "haver aconseguit ser un referent a la Catalunya central i aconseguir un espai que ha revitalitzat el nucli antic".

Poca presència del català

Manresa, però, també pateix la poca presència del català en el sistema judicial. Segons dades del departament de Justícia, des que es va posar en marxa el nou edifici de justícia a Manresa només un terç de les sentències són en català. El mateix passa amb la tramitació de documents i tràmits, que només el 31,4 % es fa en català. A més a més, el 2008 el 65,5 % dels usuaris van demanar traducció al català, i aquest 2009 la xifra ha augmentat el 79 %, dades que demostren la dificultat de rebre una atenció en català per part dels jutges.

Quant a les altres llengües, de tots els usuaris que han demanat intèrprets la meitat ho han fet en àrab, mentre que l'11,05 % en romanès, el 6,8 % en anglès, el 5,3 en wòlof (senegalès), el 4,2 % en rus, el 3,2 % en georgià i el 3,16 % en polonès. Quant a la traducció, el 2008 el 12 % dels usuaris van demanar la traducció al portuguès i el 2009 ho ha fet el 6,9 %. Les demandes de traducció a l'anglès han augmentat del 5,5 % al 6,9 % de l'any 2008 al 2009.