La mascletà havia despertat expectació. I un cel blavíssim feia preveure que aquest any cap espetec d'aigua no aixafaria la festa. Ja va passar fa un any. Els tècnics de la pirotècnia Peñarroja (de la Vall d'Uixó), responsables de la mascletà que obre les falles de València, havien estat treballant des de les nou del matí. Al migdia, tot estava a punt: una gran corrua de petards de colors recorria tot el tram del passeig que va de la plaça d'Espanya a la plaça de l'Onze de Setembre. El fort vent tampoc no en feia perillar l'execució, deien els experts.

A la una es va tallar la circulació als cotxes i el pas als vianants. Encara faltava un quart d'hora per a dos quarts de dues, l'hora assenyalada per encendre la metxa, i les tanques ja eren plenes de curiosos que volien veure l'explosió des de primera fila. Els operaris de Peñarroja anaven amunt i avall ultimant els detalls, impacients, l'un amb una metxa als dits i un altre amb un cigarret penjant dels llavis. "No us tapeu les orelles", deien des de l'organització. El missatge anava circulavant de boca en boca cap a les files de darrere. Bombers, una ambulància i la policia causaven la sensació de risc absolut.

Abans de començar, tres forts petards van sonar per avisar que la mascletà estava a punt de començar. "Mare, vull anar més enrere", deia un nen situat darrere la tanca. Finalment, després de tallar una part de la traca que s'allargava més del compte, per sobre dels caps dels assistents i amb uns cinc minuts de retard, la mascletà va començar. Un darrere l'altre, la llarga fila de masclets va explotar, ressonant a la plaça d'Espanya i, més endavant, fent eco amb els edificis de banda i banda del Passeig. Al final, els petards van sonar especialment fort, i els assistents van aplaudir quan va tornar el silenci, tenyit de fum. Un any després, Manresa ha tingut mascletà.