T

res conclusions clares sobre la Mediterrània:

1. La fira fa créixer Manresa. A Manresa costa veure espectacles trencadors. Apostar per una inauguració com les Sis tenores i un senyor, de Carles Santos, va despertar sanes controvèrsies entre un públic manresà que està massa ben acostumat que li donin tot mastegat. L'art és discussió, és qüestionar el nostre status quo per poder progressar com a societat, i Santos va oferir una alenada d'aire fresc a Manresa amb la seva obertura de la Mediterrània.

2. Manresa fa créixer la fira

Passejar-se per Manresa aquest darrer cap de setmana ha estat una nova demostració de la connexió que ha acabat havent-hi entre la ciutadania i aquest certamen escènic. Les característiques específiques de la ciutat, com també passa en el cas de la Fira de l'Aixada, fan que no pugui existir un escenari millor que Manresa per a un esdeveniment que busca l'essència d'arrel tradicional. A més, l'afany de la directora artística, Tere Almar, per donar importància al teatre de carrer -que aquest any no ha frustrat la pluja- permet que Manresa enriqueixi amb la seva idoneïtat el potentíssim esperit de la fira.

3. El futur serà encara millor

La Fira d'Espectacles, tot i ser d'arrel tradicional, no pot ser només "arqueologia". El certamen ha de fer un esforç per portar a terme el que ha estat un dels seus leitmotiv d'enguany, la conjunció entre tradició i modernitat, que astutament ha sabut plantejar el bon equip format per Bertran i Almar. La fantàstica rebuda en la programació del fenomen Santos ho ha deixat molt clar. Els propers anys cal demanar una Mediterrània plenament integrada en el teixit artístic actual de l'elit creativa internacional, en què els millors creadors de l'àmbit mediterrani vinguin a aportar la seva feina, abans o després de mostrar-la als principals escenaris d'arreu. Carles Santos i Ana Zamora -amb el seu impressionant Misterio del Cristo de los Gascones- han estat uns bons exemples del camí que cal potenciar. Això em sembla cabdal per donar cada cop més sentit a la Mediterrània i, alhora, per renovar de necessària saviesa ancestral els escenaris dels països mediterranis.