Ahir era el principi de tot plegat. El model de la dotzena Mediterrània s'ha convertit, per als seus màxims responsables, en el paradigma perfecte del camí que ha de seguir un certamen que, fins ara, buscava fer-se un lloc entre les fires estratègiques del país. I això, segons van concloure ahir, per fi s'ha aconseguit. "S'ha canviat de nivell", en paraules de Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). O fent el símil esportiu, la Mediterrània ja juga a primera divisió mercantil. Els números, més que mai, eren ahir els protagonistes.

La fira manresana començava dijous amb rècord de professionals inscrits i les millors perspectives sobre el paper. I la xifra s'ha enfilat com mai: 1.063 professionals, de 610 entitats, provinents de 18 països. Més del doble que el 2008. L'indicador més clar, segons el gerent de la fira, Jordi Bertran, que la Mediterrània constitueix un excel·lent mercat d'espectacles malgrat la difícil conjuntura econòmica. Però, encara més: "la fira pot créixer a nivell exponencial; té un llarg camí per recórrer, sobretot pel que fa a la captació de professionals estrangers". Bertran ho afirmava amb les xifres al davant: dels 1.063 professionals, el 80% han estat catalans; el 10%, de l'estat espanyol; i el 9%, internacionals.

I la part artística? Com va dir la seva directora, Tere Almar, "tradició rima amb evolució". I aquí entra la proposta transgressora (i polèmica) de Carles Santos; el singular projecte Compartir dóna gustet; o l'aplaudida nit aborigen, amb Marcel Casellas i el manresà Danny Márquez; el Circo Delicia, forma contemporània i so tradicional. Però si hi ha un nom que ha fascinat ha estat el de la cantant algeriana Souad Massi; un que ha tocat la fibra, el de la israeliana Mor Karbasi; i al carrer?. Com reconeixia Almar, el pressupost, reduït el 15 %, no ha permès programar propostes de gran format. Això sí, petites però, en general, efectives. Com els Cavalls de Menorca de Tutatis, Les Bus Rouge o els occitans Dynamogène.

Reculem en el temps. Des del govern de la Generalitat, a la fira se li va demanar eficàcia ara fa un any. I ahir, amb la satisfacció a flor de pell, ho recordava Ramon Fontdevila: "havíem de repensar els objectius fundacionals d'una fira amb una rendibilitat escassa, a la qual, sobretot inicialment, els grups s'aconseguien pagant. Va caldre concebre-la sense ferir susceptibilitats i va cobrir una funció necessària. La diferència, ara, és que els grups no s'enfaden perquè no els contractis, sinó perquè no els programis". En tot aquest procés hi ha hagut els darrers dos anys un canvi a la direcció artística i un canvi en la gerència. Per a Fontdevila, "hem trigat dotze anys a poder dir que la Mediterrània és una fira estratègica. Però avui ho som. És una victòria que endureix el futur". Per a tots (Bertran, Fontdevila, Ignasi Perramon -regidor de Cultura de Manresa- i Tere Almar), la paraula clau d'aquesta edició ha estat "complicitat". Des de la direcció executiva de la fira es reiterava la "confiança dipositada en l'equip directiu", en clara al.lusió a Tere Almar (vegeu entrevista a la pàgina 6) i se subratlla la implicació de la ciutat i el seu Ajuntament. Per a Perramon, "la ciutat s'ha tornat a abocar en un certamen que situa Manresa en el mapa cultural però que, també, genera activitat econòmica". En aquesta edició 12 hotels de la comarca i 9 restaurants han allotjat i cuinat per a professionals i artistes.