Casa Caritat els va acostar i ara els ha reunit de nou. Més de 200 persones van assistir ahir al matí a la commemoració del 150è aniversari de la Fundació Cots, actualment denominada Residència Assistencial de Manresa. Antics infants residents i educadors del centre van coincidir als jardins de les antigues instal·lacions de l'entitat, al carrer de la Verge de l'Alba de Manresa, on ho van aprofitar per recordar antigues vivències compartides i reprendre el fil de les seves vides.
La festa d'ahir va resultar molt emotiva per als assistents. Pertanyents a diferents generacions, s'anaven agrupant en rotllanes on, mentre gaudien del piscolabis que l'entitat havia preparat, compartien experiències. "No m'esperava trobar-hi tants antics companys. Alguns feia més de 30 anys que no els veia", va dir Cati Poza, que va viure a Casa Caritat als anys 70. Poza anava acompanyada de Gloria Calle, que actualment viu a Alemanya. "He vingut expressament i no me'n penedeixo", va assegurar. Totes dues havien coincidit a Casa Caritat quan les instal·lacions eren al carrer de la Verge de l'Alba. A pocs centímetres de distància hi havia un altre grup de persones. S'havien conegut en una llar d'infants de la Fundació Cots. I és que a principi dels 80, els greus problemes econòmics de la institució van propiciar una transformació profunda que va suposar el tancament de les instal·lacions del carrer de la Verge de l'Alba i l'obertura de quatre llars d'infants. "Mantinc el contacte amb moltes persones de la llar encara avui dia. Són com els meus germans", va explicar Montse Suárez, que va viure en una de les llars de la institució als anys 80. La Montse conversava amb Isabel Gannau, que fa més de 30 anys que exerceix de treballadora social a l'entitat. "És com la meva mare perquè és qui realment m'ha criat", va afegir Suarez referint-se a l'educadora.
Un retrobament difícil
L'exdirectora de la Fundació Cots i actual vicepresidenta, Carme Vidal, va valorar positivament la festa d'ahir, tot i que va reconèixer que no va ser fàcil. "No teníem el telèfon de molts dels antics residents i el boca a boca ens ha ajudat molt, perquè molts encara mantenien el contacte", va dir Vidal. Josep Vall-Llusada, que va viure a Casa Caritat als anys 60, en va ser un dels impulsors. "Tinc relació amb la fundació i veig un grup d'antics companys un parell de vegades l'any, així doncs, els vaig dir que es faria la trobada, i ells ho van fer a d'altres", explica.
La trobada també va permetre als antics residents i educadors recordar aquella època a través de dues exposicions fotogràfiques, una que anava des del 1959 fins al 1982, quan la institució encara era a Casa Caritat; i una segona des del 1983 fins ara, que feia referència a l'època de les llars d'infants. Totes dues mostres van ser molt seguides pels assistents, que no van deixar les sales buides ni un sol moment. Després de la trobada, pels volts de les 2 del migdia, molts dels assistents van anar a dinar en grup. "Ja ho teníem decidit, així podrem continuar parlant", va explicar Ricard Serra, que va viure a Casa Caritat als anys 80.
Els actes commemoratius del 150è aniversari es perllongaran amb dues conferències sobre educació i infants al llarg d'aquest mes de novembre, i l'entrega de la medalla de la ciutat a la Fundació Cots, el proper dia 25, a la sala de plens de l'Ajuntament. A més, l'historiador Francesc Comas ha elaborat el llibre 150 anys d'una institució, sobre la història i trajectòria de la fundació.
