Jaume Torras és el president de Meandre, una entitat sense ànim de lucre que va néixer fa tres anys amb l'objectiu de preservar el patrimoni natural de Manresa i voltants. Recentment renovat en el seu càrrec, reconeix que la participació ciutadana és necessària per tirar endavant el seu projecte.

Costa que la gent s'impliqui i els doni suport?

Molt. Hi ha moltes persones que, quan senten Meandre, ens relacionen amb els del no, els que no volen que la carretera passi pel mig d'un bosc o no desitgen que es destrueixi un ecosistema. En realitat volem convertir-nos en els del sí, els que desitgen un entorn més proper i els que diuen que sí a la preservació del territori.

Quin dels objectius que ha perseguit Meandre ha valorat més quan l'ha aconseguit?

L'any passat, quan ens vam assabentar que una empresa privada volia construir un circuit de karts a la falda de la muntanya de Collbaix, vam aconseguir que les administracions locals s'hi ne- guessin fent difusió de la notícia als mitjans de comunicació. Va ser una important victòria.

I què li hauria agradat aconseguir?

Que s'hagués variat el traçat de la C-37 per preservar els boscos del Suanya. No ho vam aconseguir, encara que m'hagués agradat que, com a mínim, des del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat se'ns hagués respost algunes de les al.legacions que vam presentar.

Fa tres anys que van presentar el primer recurs, oi?

Sí, només constituir l'entitat, i encara esperem. I això que el síndic de greuges els va demanar que ens contestessin.

En què treballen ara?

No hem desistit en el tema de la C-37 i ens hem proposat comprovar que el projecte presentat i la realitat s'escauen. També hem demanat a les administracions que es revisi el pla antiincendis forestals que s'ha presentat recentment i que pretén, com a mesura preventiva, talar una zona del camí del Gorg Blau. Un altre dels aspectes en els quals estem insistint amb la regidoria de Medi Ambient és que es connectin les diverses àrees verdes de Manresa amb la ciutat d'alguna manera.

I què hi diu l'Ajuntament?

No és fàcil, però ho tenen al cap. Els demanem que tinguin projectes engegats perquè tan aviat com hi hagi alguna subvenció es pugui dur a terme el més ràpid possible.

Quina relació mantenen amb l'Ajuntament?

El cert és que amb la regidoria de Medi Ambient actual hem tingut força sort. La joventut de la regidora l'empeny a posar-hi dedicació. Ens escolten i tenen en compte les nostres propostes. Ara estem pendents que ens cridin per participar en una reunió sobre com gestionar l'anella verda.

Aquest Nadal tenen previst treure un llibre...

És més aviat un manual, d'unes 40 pàgines, que ha subvencionat l'Ajuntament conjuntament amb altres entitats. Es tracta s'una mena d'itinerari al voltant de la riera de Rajadell que ens explica què hi podem trobar pel que fa a la natura i a l'arquitectura.

Què implica per a Meandre la publicació del volum?

Molt. Si una cosa està publicada sembla que tingui més valor i que sigui més difícil que es du- guin a terme iniciatives que la puguin perjudicar.

I a banda del llibre, quins projectes de futur tenen?

Ens agradaria organitzar més xerrades, com la que vam fer fa tres mesos sobre energies renovables. També continuar participar en les sortides de coneixement de l'anella verda del projecte Aules de Cultura de l'Ajuntament.

Aquesta tardor ja n'han fet tres...

Sí, vam fer una ruta als pous de glaç. Seguint l'itinerari que uneix la riera de Rajadell amb Sant Salvador de Guardiola, vam poder veure algunes construccions de pedra seca, antigues tines i dos pous de glaç. També en vam fer una altra sobre el regadiu de Viladordis i les Marcetes, on es va mostrar als visitants la potencialitat de l'agricultura local. La tercera excursió va ser un itinerari natural i modernista sobre la riera de Rajadell. A més, si tot va bé, esperem poder fer-ne tres més de cara a la primavera.

Com veu el futur de Meandre?

Ara mateix tenim 80 socis i la cosa va força bé. El problema és que la gent s'anima i es desanima fàcilment i s'oblida que, per poc que s'aconsegueixi en preservació, és molt. Mentre hi hagi aquesta empenta continuarem lluitant.