L'any passat va explicar que, malgrat la pluja, havia fet la fira que havia volgut. I aquest any?

També. I n'estic contenta. He pogut portat a terme el meu projecte, molt diferent del que s'havia fet en les darreres edicions de la fira. Vaig partir de la idea que havia encetat Jordi Bertran quan era al capdavant de la direcció artística, però amb la intenció de donar-hi una altra mirada. Buscava un discurs paral·lel a la programació que donés sentit a les propostes. Era un projecte per a dos anys, i des que vaig començar tenia molt clar que en el primer parlaríem de festa i carrer, i en el segon, de tradició i modernitat.

S'ha acabat el segon any, per tant i, teòricament, la seva vinculació a la fira. Continuarà a la direcció artística l'any que ve?

Des de la fira tinc moltes peticions perquè continuï . Però ara ho he de pair. Inicialment, i així ho volia jo, era un contracte tancat per dos anys. Què faré ara? He d'agafar distància i valorar-ho en l'aspecte personal i, també i evidentment, amb la comissió artística. Han estat dos anys una mica esquizofrènics per poder combinar la dedicació a la fira amb la meva feina al Patronat de Cultura de Mataró, on a més, ara, hi ha un projecte de circ a la ciutat també molt engrescador. Però la satisfacció que m'ha donat la Mediterrània també pesa. I molt. No tinc res decidit. M'ho he de pensar.

Fins quan?

(riu) Afortunadament, no em pressionen.

Podem parlar d'efecte Carles Santos, en aquesta edició?

Sí. Pel que té de bo i de dolent.

La part bona és la marca mediàtica Santos?

Sí. D'una banda, ens ha ajudat a exportar el nom de la fira amb molta més facilitat. Però de l'altra, a situar el discurs sobre tradició i modernitat que volíem per a aquesta edició.

I la dolenta?

Ja sé que no tothom va entendre l'acte inaugural. Però no el vaig pensar amb la idea que agradés a tothom. Hauríem pogut fer una inauguració amable i del gust de tothom. Però està bé anar més enllà, en positiu, i sacsejar la gent. S'ha de veure que és possible treure una tenora del seu espai, amb dissonància, però una sòlida base musical. L'evolució passa per poder experimentar i, per tant, pel risc de la incomprensió. Però si no arrisquem no farem res com a país.

La trobo molt segura.

Sóc una dona de conviccions profundes i també tinc molt clar que en nom de la modernitat s'han fet coses injustificables. Però en Carles Santos tot té sentit.

Decepcions?

No. Però sí aspectes a millorar.

A veure.

Quan programem obres de teatre de companyies estrangeres s'haurien de poder subtitular. Igualment, i ho tinc comprovat des de l'any passat, en aquesta fira les propostes musicals troben de seguida el seu públic, però a les teatrals els costa més de fer-se un bon lloc. I aquesta dinàmica s'ha de trencar. Per exemple, la companyia Nao d'Amores va presentar dissabte Misterio del Cristo de los Gascones, un espectacle que hauria merescut més públic per la qualitat de la proposta.

Fer funcionar la fira com a mercat era un dels seus objectius. Com acaba?

Crec que ho hem aconseguit. Tenim molt bones sensacions, que són avalades pels comentaris dels mateixos professionals. Divendres, per exemple, un programador ja em va dir que amb el que havia vist aquell dia ja podia comprar. Això referma el sentit del que fas.

Em sembla que vostè no deixa res a l'atzar.

Sóc d'una improvisació controlada. Primer l'he de visualitzar al cap; i després, tirar-la o no endavant.

Fem volar coloms. Si es quedés un any més al capdavant de la fira, quin tema triaria?

El moviment.