T

oca assignatura de ciències naturals en una de les aules de 1r d'ESO dels mòduls prefabricats de l'institut manresà Lluís de Peguera. Als passadissos, l'alternança de silenci quan hi ha classe i de xerrameca i cridòria durant els canvis és la de sempre. A les aules la situació tampoc no ha canviat gaire, si no fos perquè tots els alumnes que hi van arribant van carregats amb els seus respectius ordinadors Toshiba.

Són 2/4 de 12 del migdia. Hi ha 24 alumnes. En manquen dos que purguen una expulsió. Per començar, una vegada posats en marxa els portàtils, petits i de color negre, ja hi ha algunes veus que es queixen: no poden entrar al moodle, la intranet de l'institut. L'activitat que vol fer el professor, Ignasi Cebrian, és just allà. Mercès a la pissarra digital -com aquella amb què Pichi Alonso repassa els partits del Barça- soluciona aquest problema: hi poden llegir l'enunciat. Al seu torn també els el llegeix: els alumnes han de fer 15 fitxes de minerals, posant-hi les propietats de cadascun, les utilitats, una fotografia que tingui prou qualitat (s'ha acabat fotocopiar, tallar i enganxar!), el color, la densitat, la lluentor i la duresa. Els explica que poden fer les fitxes amb

un processador de textos, office o word. Els ho torna a explicar i encara els ho explica una tercera i una quarta vegada. Hi ha qui, esgotats els 60 minuts de classe, no ho ha acabat d'entendre del tot...

La informació la poden cercar a la Viquipèdia i a Google, un convit que sorprèn pel fet que es considerin les dades que hi ha abocades a la xarxa prou contrastades i elaborades per elevar-les a la categoria de coneixement. Evidentment, les fitxes es repassaran posteriorment i es localitzaran els errors. Evidentment, actualment costaria trobar algun usuari que no hagi utilitzat mai de la vida aquesta eina per documentar-se...

Mentre els més espavilats ja comencen a dissenyar les fitxes (la tradició d'utilitzar colors diferents perdura en alguns casos), resta una pregunta que encara s'escolta de tant en tant a l'aula: "a tu et va?". Finalment, sembla que la connexió deixa de fer la guitza i va a tothom. Hi ha altres frases reiteratives. Una és: "Ignasi, no em surt". Algú demana si és necessari posar-hi la fotografia... Durant tota l'hora les mans alçades per fer preguntes (la majoria en català, algunes en castellà i alguna feta dempeus al mig del passadís, amb la conseqüent esbroncada del professor) són una constant. Totes les qüestions, o gairebé, tenen a veure amb la informàtica. Cebrian puntualitza, acabada la sessió, que no sempre es fa tot el treball amb ordinador: "tens la possibilitat que cada alumne en tingui, però no es tracta de fer-hi sempre tota l'hora de classe o connectat a Internet, que és una confusió que té molta gent. És el futur, però el futur també és escriure amb un bolígraf per aprendre a escriure bé. Llegir amb llibres i fer quatre operacions amb el cap. Ha de ser complementari".

Alguns ordinadors estan endollats al corrent, però la majoria arriben carregats de casa. La Gemma diu que l'ha deixat tota la nit carregant-se, de manera que a l'aula ja no ha de pensar a fer-ho. Fa notar que la bateria del portàtil té molta autonomia. Com la majoria, ha personalitzat el salvapantalles del seu. En el seu cas hi té una fotografia de quan era molt petita. Una altra elecció que és a discreció de l'alumnat és si porta o no ratolí. En aquesta aula, de 24 estudiants n'hi ha una quinzena que n'utilitzen, alguns de més cridaners que d'altres. Una alumna que porta la mateixa jaqueta que les dues companyes amb qui comparteix pupitre en duu un de color rosa, com el de les jaquetes.

Cap al final, per fi, sorgeixen algunes qüestions més lligades al contingut que al continent. "Què és la densitat?". "Com es troba la classe del mineral?". Per la resta, com sempre, hi ha els ràpids, els lents i els que marxaran a casa amb totes les fitxes per fer i omplir. De cares d'avorriment, poques, tot i que sempre hi ha l'alumne que prefereix perdre l'estona. Ordinadors a les aules? D'aquella manera. El que és segur és que connectar-se al present requerirà temps.