La neu s'allunya de Catalunya, el vent amaina i l'onatge perd força. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, el temporal s'ha acabat i el balanç indica que la nevada ha estat una de les més importants dels darrers anys pel que fa a gruixos i a extensió geogràfica afectada, comparable a la del 30 de gener de 1986, a la de l'1 de març de 1993, a la del 14 i 15 de desembre del 2001 i a la del 27 i 28 de gener del 2006. A partir de demà a la nit disminuiran força les temperatures i es produiran glaçades generalitzades. La Direcció General de Protecció Civil manté activada l'emergència 2 del pla Neucat, i la fase d'alerta del Procicat per risc de vents, estat de la mar i allaus.

Predicció per aquesta tarda

Pel que fa a la predicció, tant aquesta tarda com demà podrien produir-se algunes nevades disperses de poc abast geogràfic a punts del nord-est de Catalunya. El temporal marítim, que encara és fort al nord de Catalunya, afluixarà aquesta tarda. El fred, en canvi, anirà a més, i la nit de dimecres a dijous serà extremadament freda a tot el país, amb glaçades generalitzades.

La Direcció General de Protecció Civil manté activada l'emergència 2 del pla Neucat, i la fase d'alerta del Procicat per risc de vents, estat de la mar i allaus. La previsió meteorològica tendeix a millorar i s'espera que comenci a disminuir l'onatge que es registra a les costes, que han tingut una punta d'onada de 5 metres front a la costa de Begur.

El Servei Meteorològic de Catalunya preveu una entrada d'aire fred en les pròximes hores que pot registrar les temperatures més baixes la nit de dimecres a dijous, amb termòmetres que poden baixar fins als -10 graus negatius a l'interior i els zero graus al litoral.

La neu ha caigut amb abundància, però de manera especial a les comarques gironines i barcelonines, i a l'est de les lleidatanes i de les tarragonines. Ha arribat fins i tot al litoral, quallant a la costa de l\u0092Empordà, de la Selva, del Baix Penedès, del Baix Maresme i del Barcelonès.

A l'àmbit de tot Catalunya la nevada és comparable a les del 30 de gener de 1986 i a la del 14 i 15 de desembre de 2001, i lleugerament superior a la de l'1 de març de 1993 i a la del 27 i 28 de gener de 2006.

A Barcelona, la nevada ha estat similar a la del 1985 o la del 1999

Al centre de Barcelona, la nevada ha estat per sota de la del febrer del 1983 i similar a la del gener de 1985 o la del novembre de 1999. A la ciutat s'han mesurat gruixos molt petits arran de mar, d'entre 2 i 3 centímetres al centre i d'uns 10 centímetres a la part alta.

A l'Observatori Fabra, prop del cim del Tibidabo, es van mesurar entre 16 i 20 centímetres de neu, quantitat comparable, pel que fa a un mes de març, amb les de l'1 de març de 1993 (20 centímetres) i la del 8 de març de 1964 (18 centímetres), però inferior a la del 30 de gener de 1986, d\u0092entre 20 i 30 centímetres, o a la del 15 de desembre de 2001, de 25 centímetres.

Neu molt humida i vent fort, igual que al 1986

Tot i que pot semblar que el mes de març és tard per tenir episodis de neu importants és habitual que al final de l'hivern, quan l'atmosfera comença a tenir més energia, les nevades, tot i que més escasses, poden ser d\u0092origen convectiu i més intenses.

Una de les característiques importants d'aquesta nevada, que també es va produir en la del 30 de gener del 1986, ha estat la coincidència de neu molt humida i de vent fort, circumstàncies que es van produir simultàniament a les comarques gironines. La neu humida té una major facilitat per adherir-se als objectes, fins i tot als més prims, com és el cas dels cables elèctrics, i pot acumular un gran pes. El vent evapora la part líquida de la neu i transforma la resta pràcticament en gel, que no es desprèn dels objectes. D'aquesta manera la neu humida acaba produint més destrosses que si fos neu pols seca.

Gruixos importants a Osona i la Garrotxa

Els principals gruixos s'han produït a Rupit (Osona), amb 70 centímetres, Espinelves (Osona), amb 63 centímetres, Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa), amb 59 centímetres, la Pobla de Lillet (Berguedà), amb 57 centímetres, a Pujalt (Anoia) han tingut 55 centímetres, a Santa Pau (Garrotxa), 50, a Taradell (Osona), 40, i a Cardona (Bages) també s'hi ha acumulat 40 centímetres de neu.

Onades de fins gairebé 8 metres i ratxes de vent de 133 Km/h

Pel que fa al temporal de mar, es va mesurar una onada màxima de 7,7 metres a la boia de Roses, i pel que fa al vent les ratxes van arribar als 133 km/h a Portbou, 101 km/h a Berga i a 90 km/h a Castell d'Aro, al Monestir de Montserrat i a Port del Comte.

Centenars de conductors, potser milers, hauran dormit aquesta nit a dins del cotxe, als marges de carreteres com la AP-7 o la N-II. Desenes de milers també van quedar atrapats ahir a la tarda en intentar entrar a Barcelona. Més de 200.000 abonats de les comarques de Girona sense electricitat. Són tres de les fotografies que reflecteixen amb més cruesa el caos que va crear la gran nevada d'ahir a tot el país. La Catalunya central tampoc no se'n va escapar, i va acumular gruixos que anaven des dels 20 centímetres de Manresa i d'Igualada fins als 70 de Gósol.

El fet, però, que a les comarques centrals la neu va fer acte de presència des de bon matí va facilitar que la majoria de ciutadans es quedessin a casa. Això va evitar els col·lapses que a la tarda tindrien lloc a l'àrea metropolitana i a les comarques gironines. Amb tot, carreteres principals de la Catalunya central com l'eix del Llobregat i l'eix transversal van ser ocupades ahir a la tarda durant hores per llar- gues cues de cotxes, molts dels quals relliscant amb la neu i aturats al voral. Per moltes carreteres secundàries, circular-hi sense cadenes era una missió impossible.

Però si a la Catalunya central la neu va crear grans maldecaps, a l'àrea metropolitana i a les comarques gironines va fer estralls. A la tarda, el temporal de neu va atrapar milers de vehicles en xarxes tant bàsiques com la AP-7 i la N-II, envaïdes per la neu i el gel. Les baixes temperatures d'aquesta matinada no ajudaran gens a la neteja de carreteres, de manera que hi havia conductors resignats a passar la nit a la calçada. A Barcelona, les autoritats van recomanar a tothom no sortir de la ciutat en direcció nord. Com que l'aturada en els trens, a més, va ser general (vegeu pàgina 3), l'Ajuntament va haver d'oferir les places hoteleres de Barcelona a tots els veïns de fora de la ciutat que no van poder tornar a casa. En nombroses ciutats de Girona i de la resta de Catalunya, els consistoris van haver d'habilitar poliesportius.

En el conjunt del país, la gran majoria de carreteres estaven afectades i o bé era necessari circular-hi en cadenes o bé fer-ho amb precaució. En total, hi havia 34 carreteres tallades, entre les quals la de Montserrat (els treballadors i els pocs visitants van haver de baixar al migdia en cremallera per evitar quedar aïllats) i la carretera de Manresa a Igualada (C-37), a l'alçada de Castellfollit del Boix. A la Catalunya central, afortunadament, el volum de trànsit va ser molt inferior al d'altres dies laborals, però això no va impedir que nombrosos cotxes sense cadenes quedessin atrapats a l'eix del Llobregat, tant entre Bagà i Manresa (C-16), com entre Manresa i Abrera (C-55), així com a l'eix transversal (C-25). La A-2, a l'Anoia, va ser una altra de les vies on es van concentrar més les dificultats per circular-hi. A totes les carreteres la circulació de camions va ser-hi prohibida, i molts camioners hauran hagut de fer també nit a la carretera.

La direcció de Carreteres va assegurar que ahir a la tarda hi havia treballant prop de cent màquines llevaneu al conjunt de les carreteres catalanes. D'aquestes, ahir a la nit n'hi havia cinc al Berguedà, quatre a l'Anoia i vuit en tot el recorregut de l'eix transversal. Tanmateix, fins que ahir a la tarda no va parar de nevar, circular per la xarxa viària i pels carrers de la població era tota una odissea. També ahir a la nit. Alguns municipis van denunciar, a més a més, que havien acabat la potassa i que fins ahir al vespre no n'havien rebut de la Generalitat. Un d'aquests pobles afectats va ser Avià.

Els Bombers de la Generalitat van haver de fer una seixantena de sortides a la Catalunya central. La majoria eren per arbres caiguts al mig de carreteres i d'accessos a urbanitzacions, o bé de vehicles accidentats que bloquejaven la circulació per les carreteres. Els Bombers també van haver d'ajudar a circular ambulàncies i autocars que havien quedat atrapats a la neu, en indrets com ara Cardona i Martorell.