Quan es va obrir el carrer Nou de Sant Domènec, actual Jaume I, es va decidir fer una plaça. La idea d'obrir un carrer ample i recte i la creació d'una plaça dins de la trama urbana medieval obeïa als canvis urbanístics de finals del segle XIX que volien millorar l'entrada a un sector de la ciutat vella i millorar la higiene urbana de la zona dominada pel carrer Urgell, un vial llarg, estret, fosc i poc ventilat, i tota la zona de Quatre Cantons.
La plaça es va començar a formar a partir de 1891 quan l'ajuntament va comprar la casa nº 38 del carrer Urgell. En un primer moment es coneixia amb el nom de plaça Urgell i plaça de la Parra, però el 26 de juliol de 1918 l'alcalde republicà Maurici Fius i Palà va proposar en el Ple Municipal que se li donés el nom de plaça Clavé en honor del creador de les societats corals. Després de diferents picabaralles polítiques es va acordar que per la Festa Major d'aquell any es posaria aquest nom a la plaça.
A l'any següent, 1919, es va inaugurar el monument a l'Anselm Clavé, obra de Bernat Pejoan i l'escultor Josep Andreu, conegut amb el sobrenom de Borges. El monument responia a l'estètica dels monuments del XIX. Es fet de pedra, amb una peanya sobre la qual s'aguanta una columna cilíndrica coronada per un capitell jònic i a sobre el bust del músic. A la part central es pot observar l'escut de la capital del Bages i la data de realització i la inscripció "Manresa a Josep A. Clavé"
El monument respon a l'estètica del segle XIX i inclou l'escut de la capital del Bages
