La campana, com a mitjà de comunicació que marca l'activitat quotidiana de la gent, perd força a Manresa. Actualment només quatre dels onze campanars que es conserven a la capital del Bages fan sonar el metàl·lic ding-dong de les seves campanes: Santa Maria de la Seu, la Cova de Sant Ignasi, la Mare de Déu del Roser i l'Hospital de Sant Andreu. A més, en aquest últim és en l'únic on es continua fent com mana la tradició: tibant la corda de manera manual.

Divuit esglésies a Manresa i només onze tenen campanes. Per als nostres avantpassats, el so d'aquest instrument de percussió marcava la vida i els dies de les persones, però això ja fa anys que va començar a canviar. A la parròquia de Crist Rei, per exemple, el rector Estanislau Corrons explica que "l'església es va construir després de la guerra en substitució de Sant Pere Màrtir i quan es va inaugurar, l'any 1957, ja es va fer sense campanes. En canvi, a l'església de l'actual plaça de Sant Domènec [que es va enderrocar per un pla de reforma urbana] sí que n'hi havia". Les parròquies de Sant Josep, Mare de Déu de l'Esperança, Mare de Déu del Carme, Santa Maria del Montserrat, Sant Pere Apòstol i l'ermita de Sant Crist del Salvador tampoc no en tenen. En total: set.

D'altra banda, els deu campanars que es conserven no sempre han tingut campanes. En alguns, com és el cas de l'ermita de Sant Marc, la seva instal·lació és força recent. Jaume Pons, estudiós de la ciutat, explica que a la capella de Sant Marc "es va col·locar una campana petita, anomenada Àngels, fa sis anys, i es va fixar". Aquesta la va donar un matrimoni manresà, després que la primera fos robada, de manera que l'ermita va estar un temps sense. Segons Pons, "es va posar fixa perquè és massa petita i no pot sonar, però per la a capella és molt simbòlica".

A la parròquia de Santa Maria de Valldaura hi ha dues campanes, però des de fa anys no se'n fa servir cap, igual que a la Sagrada Família, on n'hi ha una. Tampoc no sonen a la capella del Remei, a Casa Caritat (antigament hi havia una església) ni a la capella de Sant Ignasi Malalt, on Pons explica que "és en un racó de l'interior de la capella perquè no la robin. És previst posar-hi algun suport per conservar-la". Finalment, fonts de la parròquia Nostra Senyora de la Mercè apunten que "fa anys que les campanes no funcionen perquè estan espatllades".

On sí que es pot sentir el repic de les campanes és en dos dels indrets més emblemàtics de la ciutat: a la col·legiata basílica de Santa Maria de la Seu (n'hi ha vuit) i a la Cova de Sant Ignasi (n'hi ha una); juntament amb l'església del Xup (Nostra Senyora del Roser), on es van instal·lar dues campanes a la torre fa quatre anys, i a la capella de l'Hospital de Sant Andreu, on n'hi ha dues.

L'electrificació dels campanars ha ocasionat, però, la pèrdua de la tradició manual del repic de les campanes i només a Sant Andreu hi continua havent una germana, Carmen Romero, que fa sonar l'instrument tibant una corda. Aquesta mecanització ha fet que l'ofici de campaner s'hagi anat perdent i que la majoria sonin gràcies a uns electroimans controlats per un rellotge, que els fa colpejar les campanes a un ritme i a unes hores determinades. "És tan senzill com pitjar un interruptor", han apuntat fonts de la Cova.

L'estudiós Jaume Pons comenta que "a la Seu funcionen automàticament. Hi ha una mena de tauler d'ordinador que ja està configurat per fer sonar les campanes. Quan volem el so per a una diada especial, s'ha de programar expressament".