Després de gairebé un any d'obres, la rehabilitació de la sala gòtica de la Seu i la construcció del pas que permetrà accedir-hi des del claustre s'han pràcticament acabat. A final de mes les pales es traslladaran a la façana de Soler i March, que, avisa Francisco Javier Asarta, director arquitecte de les obres al temple, té la pedra tan deteriorada com la del baptisteri, ja restaurat. El projecte per iniciar aquestes obres tenen el vistiplau de l'Ajuntament i s'han pres les mides per aixecar les bastides.
Diumenge és el Dia de la Seu, cita anual per commemorar l'aniversari de dedicació de la basílica. També és el dia de l'Associació d'Amics de la Seu. Les persones que vagin a la missa del migdia podran veure acabada l'actuació feta gràcies al tercer conveni entre la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament i el Bisbat de Vic (una part de la seva aportació és dels Amics de la Seu). Ha consistit a rehabilitar la sala gòtica, on es traslladarà el museu de la Seu en el futur i que, fins aleshores, funcionarà com a sala polivalent; i a convertir un antic magatzem en espai de connexió entre aquesta sala i el claustre per unes escales.
La intervenció ha estat llarga i costosa. Entre altres, s'ha fet un nou desguàs i s'ha eliminat el que hi baixava de la rectoria, al pis de sobre, que causava molts problemes d'humitat; s'ha posat un terra de marbre; ha calgut obrir i restaurar la porta tapiada que connecta la sala amb el passadís; s'ha renovat la instal·lació elèctrica, per deixar-ho tot a punt per a quan s'hi facin exposicions; s'han refet cinc voltes catalanes i s'ha instal·lat aire condicionat.
Un píling a la pedra
Jaume Soldevila, aparellador de les obres, esmenta que una de les parts més delicades ha estat la renovació de les cinc voltes, que eren fetes amb fustes i branques i damunt les quals, d'aïllant, com es feia antigament, van treure seixanta centímetres de runa i pedra. També destaca l'apuntalament de dues columnes on ha calgut refer quatre carreus per banda procurant que no es noti, que és el més complicat en intervencions com aquesta. La part final ha inclòs un pílinga tota la pedra per netejar-la passant-hi sorra vehiculada per un raig d'aire comprimit.
Al passadís, després de buidar-lo i de restaurar-ne la pedra, hi han posat terra nou i construït les escales, que no seran de Corten, com s'havia dit, sinó de ferro pintat del mateix color verd que el de les portes de vidre i ferro que hi ha al claustre per accedir al museu lapidari i a la sala de vídeo. Aquest model l'han posat a les noves dependències en lloc de les que hi havia.
I ara, la façana de la Reforma
La façana de la Reforma queda just a l'altra banda de l'altar. S'hi entra per una porta de fusta atrotinada que s'obre amb una clau que fa un pam. Aquesta porta es canviarà amb les obres que hi començaran aquest mes, informa Asarta. Ja oberta, no sense una certa dificultat pel poc ús que se'n fa, s'accedeix a l'atri. L'enrunament dels murs superiors de la plaça de la Reforma, que va portar els Amics de la Seu a revoltar-se, permeten gaudir novament d'una vista generosa de la plaça.
Asarta explica que a l'atri "restaurarem tota la pedra, hi posarem la que falti i farem unes voltes de pladur per tapar el sostre de biguetes". També es restauraran les lloses de pedra i s'instal·larà una nova il·luminació "amb uns focus que aniran cap a les voltes". A banda, es restaurarà l'escalinata de l'entrada, graons i pedra, i tota la façana exterior, entre el baptisteri i la capella del Santíssim. L'arquitecte fa notar que "la pedra està igual de malament que la del baptisteri. La barana l'hem de fer nova perquè es desfà a les mans i ja hi falten coses, com un pinacle. L'únic que està molt bé són els capitells de la façana, perquè és pedra de Montjuïc". Per sort, la rosassa, el seu parament i el contrafort de l'esquerra ja es van restaurar, de manera que tots els esforços es podran concentrar a l'atri, la façana i el contrafort de l'esquerra. No serà fins a la propera fase de les obres que es podrà afrontar la restauració de la capella del Santíssim.
Les cuines dels refugiats
Com tots els espais de la Seu, la façana de Soler i March també té molta història al darrere. A l'atri s'aprecia que les parets de pedra estan molt ennegrides. Asarta explica que "durant la guerra, mossèn Gasol diu que aquí hi havia les cuines dels refugiats". Una prova és el desguàs que es conserva a terra. Un altre detall que sobta és la porta que hi ha a la paret de la banda del riu, que va recomanar construir Antoni Gaudí a Soler i March com a entrada al temple per a les persones que no estaven batejades. Asarta recorda que Gaudí era un gran coneixedor de la litúrgia més rigorosa. La porta en qüestió es conservarà. A l'atri també s'aprecia amb nitidesa el canvi del tipus de pedra de les parets laterals: la part que va fer de contrafort durant anys i la que es va afegir al costat quan es van afrontar les obres de remodelació d'aques-ta façana, a començament del segle XVIII.
