"Quan toques porqueria corres el perill de provocar olors, i així portem des de l'any 94". És la reflexió que feia el director d'explotació d'Aigües de Manresa, Ricard Tomàs. Durant anys els veïns dels Comtals, Sant Pau i la Balconada, i també tothom qui entrava a Manresa per la C-55, s'han queixat de les pudors del complex de la depuradora i la planta de compostatge. Ara són els mateixos veïns els que posen nota a l'olor, i als quals es demana que mesurin la intensitat i el tipus de pudor. També, des de fa sis anys una empresa especialitzada en la gestió socioambiental treballa en aquest tema.

Segons Tomàs, el sistema per controlar les pudors de la planta de compostatge funciona i ha fet baixar els gràfics. "Estem satisfets perquè les males olors han baixat ostensiblement, però no som al nivell on voldríem estar. Això ja s'ha explicat als veïns", deia. El 2007 l'Agència Catalana de l'Aigua va invertir 1,7 milions d'euros per eliminar les males olors. Amb les obres es va renovar el sistema de renovació de la circulació de l'aire de la planta de compostatge.

Tomàs aclaria que "és una activitat en la qual som bastant pioners i no és matemàtic. Aquí dos i dos no fan quatre, sinó que són de l'ordre de quatre". Insistia que els gràfics milloren any rere any, "potser no a la velocitat que voldríem, però anem pel bon camí". La voluntat d'Aigües de Manresa i l'Agència Catalana de l'Aigua és continuar aquestes millores, "tot i que entenc que tot això és molt fàcil dir-ho des d'un despatx. Quan ets a casa i sents pudors, és molt molest".

Des del seu punt de vista la percepció de les molèsties que puguin originar equipaments com la planta de compostatge canvia si hi ha informació. "Si no saps si una situació durarà 10 minuts, 15 o 3 dies, et poses nerviós, per això procurem tenir la gent informada. No estem tancats a donar explicacions a qui faci falta".

Ricard Tomàs feia una última reflexió més a l'entorn del complex de la depuradora i la planta de compostatge de Manresa. Assegurava que "socialment no ens podem desvincular d'aquesta activitat. Quan tibem la cadena, allò va a parar a algun lloc, i tots plegats hem de ser conscients d'això".