La rehabilitació de l'edifici, els usos, els accessos i l'ordenació de l'entorn. És tot el que inclou el pla director de la fàbrica dels Panyos de Manresa. Un document ja aprovat per la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de la Generalitat que fixa en 11,1 milions d'euros aquestes intervencions, inclòs l'arranjament del canal dels Panyos, l'únic element del complex que no és propietat municipal.

L'objectiu primordial, perse-guit des de fa anys, és que els Panyos concentri totes les delegacions de la Generalitat a Manresa. A més a més, el pla inclou dotar-la d'una passarel·la per a vianants que la comunicarà amb el Congost travessant el riu; un aparcament soterrani per a 100 cotxes; i recuperar l'alçada original de la xemeneia, afegint-hi 1,70 metres escurçats per seguretat els anys 70, després que hi caigués un llamp.

El pla director el van presentar ahir l'alcalde, Josep Camprubí, els regidors Àngels Mas i Ignasi Perramon, i Lluís Piqué, coautor del mateix amb Joan Escalé mitjançant una subvenció de 50.000 euros del ministeri de Cultura.

Fet el pla director, el que queda a partir d'ara és trobar els recursos per portar-lo a terme. En aquest sentit, tant Camprubí com Perramon recordaven ahir que el fet que el complex fabril fos declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el 2009 diu molt a favor seu, ja que té més punts per aconseguir subvencions del govern central. Mas va afegir que, de fet, per poder-hi accedir, era requisit indispensable tenir el pla director.

Perramon va esmentar que la darrera actuació als Panyos (la nova coberta amb 972.893,01 euros del primer pla Zapatero) suposa no haver de patir per l'edifici "uns quants anys". Per part seva, Camprubí va parlar de les millores fetes al seu entorn i de les que hi ha pendents (l'avinguda de l'Esport venint de l'Eix Diagonal), que han de convertir-lo en una nova porta d'entrada a la ciutat.

Quant a l'ús, el regidor de Cultura va dir que serà "fonamentalment administratiu, combinat amb un ús cultural". En concret, es destinaria el 75% de l'espai a acollir les delegacions de la Generalitat i el 25% restant a usos culturals combinats amb administratius. Sobre aquest punt, va dir que no es pot descartar aconseguir ajuda del Govern català, com ha passat a Girona i Tortosa per dotar-se de les seus que concentren els seus respectius serveis territorials. Camprubí va remarcar que en el cas que es vulguin implementar les vegueries, "Manresa ja té l'espai".

La regidora Mas va ser l'encarregada de parlar del contingut del pla director, que no només defineix els criteris d'intervenció de l'edifici, sinó que "fixa també un avantprojecte de l'aplicació d'aquests criteris". Va esmentar que el pla inclou una anàlisi de tots els elements constructius, destacant la necessitat d'un reforç de les bi-gues i jàsseres de fusta i dels pilars, que es troben al límit de les seves capacitats resistents. També va explicar que l'avantprojecte preveu dotar la construcció d'un vestíbul a la part central "amb un llenguatge arquitectònic diferent", que faria d'accés central i que el connectaria amb la passarel·la, i de dos nuclis d'accessos més a cada extrem de l'edificació.