No ha de ser gens fàcil cuidar un infant que no és teu sabent que potser un dia tornarà amb la seva família o bé l'adoptaran. Se'n diu acolliment i a Catalunya, el 2010, en van fer 617 famílies.

En tres anys, la quantitat de les famílies acollidores ha fet el salt de 466 (el 2007) a 617 (l'any passat). Representa un increment de més del 32%. Malgrat que el nostre país no es troba ni de bon tros al nivell d'altres, com pot ser Anglaterra, és un augment remarcable. Cal dir que el departament de Benestar Social i Família no té les dades per comarques, i encara menys per ciutats. Fonts consultades d'aquest departament atribueixen aquest creixement "sostingut però constant" a les campanyes de foment de l'acolliment i a les entitats de difusió, les anomenades Institucions Col·laboradores d'Integració Familiar (ICIF). N'hi ha tretze de repartides per tot Catalunya; cap a casa nostra.

L'acolliment familiar és una de les formes d'ajut i protecció dels infants i adolescents que, per motius diversos, han de viure fora de la seva família. Una mare drogoaddicta que no es pot fer càrrec del seu nadó; una mare que ha patit maltractament i que no pot cuidar el seu fill fins que no refaci la seva vida i trobi feina; els fills d'una parella amb trastorns mentals; una nena amb retard mental la mare de la qual es dedica a la prostitució. Són tot exemples reals.

Un aspecte important que cal tenir en compte és que és una mesura temporal per donar als infants el millor entorn possible per créixer fins que la seva família resolgui els problemes que li impedeixen ocupar-se'n. En pocs casos pot passar que aquest infant vagi en adopció amb una altra família que no és la d'acollida; en la resta, no hi ha espai per a l'adopció perquè es manté el vincle amb la família biològica, tot i que la criatura pugui estar amb la d'acollida fins a la majoria d'edat.

L'anomenat acolliment d'urgència, que és el que pot portar a l'adopció, és el que ha viscut en la seva pell la manresana que protagonitza la pàgina del costat. Tot i demanar mantenir-se en l'anonimat, ha volgut explicar la seva història i la de la petita que té acollida fa vora un any per animar altres famílies a fer el mateix pas.

Els Mossos d'Esquadra i els àmbits de la salut i de l'educació solen ser les tres vies mitjançant les quals l'infant passa a ser tutelat per l'administració. Per la banda policial, pot passar que trobin aquell nen jugant sol al carrer a les 3 de la matinada o que l'enxampin fent una malifeta i quan el porten a comissaria no hi hagi ningú que estigui per ell. En l'àmbit de la salut, si el metge sospita que pateix maltractament o veu que està atemorit, o quan una mare té un fill i no el vol, també són casos que es deriven als serveis socials. En el tercer àmbit, el de l'educació, els expedients que entren són del director o mestre de l'escola que ha detectat que aquell nen va brut, no es canvia de roba i està desatès. Totes aquestes situacions encenen el llum d'alerta. Una altra via és el telèfon d'atenció a la infància.

Quan aquest infant va a parar als serveis socials, aquests cerquen la sortida més idònia per protegir-lo. Pot passar que torni amb el pare i la mare amb la vigilància d'educadors, que sigui acollit per altres membres de la família (avis, tiets), o que es faci un acolliment en una família aliena, que és el cas de què parlem. En aquest darrer, és imprescindible certificar la idoneïtat de la família, un procés llarg del qual es fan càrrec especialistes i que té per objectiu assegurar que l'entorn que s'ofereix s'ajusta a les necessitats d'aquell menor.