Feia set anys que a la Galeria de Manresans Il·lustres no hi entrava cap nou inquilí. Ahir al vespre la ciutat va fer justícia al pare d'edificis modernistes que encara avui en dia embelleixen Manresa i el va nomenar Manresà Il·lustre; el primer arquitecte que rep aquest honor. El seu quadre ja penja al saló de sessions de la casa consistorial, just davant per davant de la làpida que commemora les sessions de les Bases de Manresa en aquest saló, en les quals va participar.
L'acte es va celebrar en un saló de sessions gairebé ple on destacava el retrat d'Oms pintat per l'artista Josep Barés col·locat en un costat. Josep Maria Sarrate va ser el primer a parlar. Ho va fer en nom de la delegació al Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), entitat promotora de la distinció. Ramon Bacardit, el delegat, li va cedir aquest paper perquè forma part de la llista de CiU en les municipals i va preferir mantenir-se en un segon pla.
Sarrate va dir que "avui és un dia important per a la ciutat i és un dia feliç per als arquitectes" i va recordar la creació de la delegació i els actes impulsats per aquesta per reconèixer Oms i Ponsa, a qui va definir com "un home implicat en la seva ciutat i país". En els agraïments a les persones i entitats que han fet possible el nomenament no va oblidar l'Ajuntament.
La doctora en Història de l'Art Raquel Lacuesta, autora d'un llibre de referència d'Oms i Ponsa, en va fer una glossa en què va transmetre als assistents el seu respecte i admiració per l'autor del Casino, Ca la Buressa i la casa Lluvià, del qual no només va esmentar l'obra sinó també alguns trets de la seva personalitat, que ha pogut dibuixar mitjançant la recerca per fer el llibre en diaris de l'època que "tenien per costum seguir-li les passes". En va fer ressaltar que era un home a qui no agradava fer ostentació ni la fama, un entusiasta del catalanisme i una personalitat de "cultura i intel·ligència importants". Per a ella és "un honor que una figura tan polifacètica sigui rebuda per sempre més a la Galeria de Manresans Il·lustres".
Acabada la seva glossa, en què no es va deixar cap de les múltiples facetes de l'homenatjat, l'alcalde, Josep Camprubí, i Enric Masana, en representació de la família, van penjar el quadre a l'espai esmentat, rebent un entusiasta aplaudiment dels presents. Masana és nebot de Josep Aimà Oms, nebot i afillat d'Ignasi Oms i Ponsa. En les paraules que va adreçar als presents tot seguit de penjar el quadre va recordar el seu oncle i la seva tieta (Carmen Masana d'Aimà). També va afirmar que "avui és un dia feliç per a mi" i va fer el símil que "em sento com si m'hagués tocat un Oscar sense fer jo la pel·lícula".
Jordi Bonet, arquitecte i director de les obres de la Sagrada Família, que va seure a la taula presidencial al costat de l'alcalde i dels regidors Javaloyes, Rubio, Perramon, Torra i Majó, va voler remarcar la vàlua dels arquitectes que ha generat Catalunya, entre els quals es va referir al també manresà Alexandre Soler i March, autor de la Seu, a qui va conèixer. De l'acte en si va dir que "és molt meritori que les poblacions i ciutats homenatgin els seus fills que han estat capaços de fer una obra positiva i exemplar". Hi va afegir que fer Oms i Ponsa Manresa il·lustre "honora tots els manresans". Camprubí va cloure la vetllada presumint de ciutat mentre repassava el llegat d'Oms i Ponsa. Va recordar, també, anteriors gestos de la ciutat per honorar-lo, com batejar un carrer amb el seu nom, i va definir l'acte d'ahir com una mostra de l'orgull de Manresa per un avantpassat seu "brillant, exemplar i, des d'avui [ahir per al lector], il·lustre".
Una sonata de Gaspar Cassadó interpretada per les violoncel·listes Anna Costa i Maria Coll, professora i alumna del Conservatori de Música, respectivament, va cloure l'acte solemne d'ahir. (Vegeu un reportatge sobre Ignasi Oms i Ponsa a la revista d'avui).
