L'Ajuntament de Manresa va aprovar per unanimitat en el darrer ple abans de les eleccions municipals la sol·licitud d'inclusió de la restauració del Pont Nou en el programa de l'1 % cultural 2012-2014 de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu: tallar d'arrel el procés de deteriorament en què és immers fa anys. Aquesta petició s'ha fet prenent com a base un estudi dut a terme per l'aleshores cap del Servei de Projectes Urbans, David Closes, que situa en 1.607.270 euros, IVA inclòs, el cost de la rehabilitació del pont medieval.

Per tenir una idea del que representa la restauració del Pont Nou no cal anar gaire lluny. L'acabat d'inaugurar carrer del Balç (obres i museïtzació) ha costat 1,5 milions d'euros. Un altre exemple: el pressupost per rehabilitar el Pont Nou és 600.000 euros superior al que va costar construir la passarel·la de les Escodines i, sense moure'ns del barri, el triple del que va costar remodelar-ne el casal. La caiguda d'un tros de paret, el gener, va evidenciar la precària conservació de l'estructura.

Segons han explicat fonts del consistori manresà, enguany es destinaran al Pont Nou 100.000 euros en una primera fase corresponent a la intervenció d'urgència ja realitzada (per solucionar els danys més evidents), a la realització dels treballs vinculats amb l'aprofundiment en la diagnosi estructural (cales, testimonis, modelització estructural, etc) i en la redacció del projecte executiu definitiu per a la rehabilitació. Les mateixes fonts confirmen que, prenent com a base l'estudi o avantprojecte esmentat anteriorment, i seguint el que es va aprovar en el ple del maig passat, l'Ajuntament ha sol·licitat a la Direcció General de Patrimoni Cultural la inclusió d'aquesta intervenció de restauració en l'1 % cultural dins el pla triennal 2012-2014. Això permetria disposar del 50 % del cost de la intervenció provinent d'aquest 1 % cultural, mentre que l'altre 50 % hauria d'anar a càrrec de les arques municipals. En cas que sigui així, l'Ajuntament preveu una execució de les obres en tres fases, una corresponent a cada any del trienni. En concret, la subvenció que demana és de 757.700 euros, equivalents a aquest 50 % del cost de la intervenció al viaducte, que són 1.515.400 euros. Els 91.870 euros restants fins arribar a 1.607.270 són els que s'invertiran aquest any 2011.

Una espera molt llarga

El Pont Nou fa una dècada que espera una rehabilitació. En concret, des del 2001, quan s'hi va prohibir la circulació de vehicles, després de reparar-ne el paviment i els murs. El 2006 s'hi va prohibir el pas dels vianants durant uns quants dies per poder-hi obrir unes rases per a la realització d'un estudi de rehabilitació per part del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, que va servir per trobar diversos tipus de paviment, des de l'originari, del segle XIV, fins al darrer, posat el 1962, en què es va aprofitar una intervenció d'urgència a causa d'una esquerda longitudinal al cinquè arc del pont per substituir les llambordes per un paviment de formigó. La rehabilitació de la Diputació, però, no va prosperar. El 2008 l'Ajuntament va anunciar que havia demanat a aquesta institució ajut econòmic per rehabilitar el pont de cara al 2010, però no va ser possible, perquè la Diputació no té línies de finançament per a ponts de ciutats més grans de 50.000 habitants, segons va explicar el gener passat l'aleshores regidora d'Urbanisme, Àngels Mas.

El gener passat Regió7 es va fer ressò dels darrers danys en l'estructura: havia caigut un tros d'una paret de la banda del pont mirant cap a Sant Joan de Vilatorrada. Alertat d'aquesta situació, l'Ajuntament va posar tanques davant del forat en qüestió i de dos més dels miradors en forma de triangle dels set que integren el pont perquè en un hi havia un forat a terra i en l'altre, una esquerda. A posteriori, es va fer una intervenció d'urgència per solucionar els desperfectes més evidents. Uns pegats necessaris però que no són definitius a l'hora de treure una vegada per sempre el pont manresà de l'estat de degradació que arrossega fa massa anys.

Amb la millora que s'ha dut a terme a l'entorn de l'estructura, que ha permès convertir les dues bandes del riu en un parc on la gent pot passejar, seria ben trist que l'element més important que hi ha des del punt de vista del patrimoni es malmetés fins al punt que en fes inviable la recuperació.