Les joies ignorades de la Cova de Manresa

Descobrir un samurai en un dels mosaics que hi ha a l´avantcoveta i, al museu de la Cova, veure una rèplica de l´espasa que sant Ignasi va deixar a Montserrat, una carta seva del 1551 i primeres edicions dels famosos Exercicis espirituals. Són algunes de les descobertes que es fan passejant per la Cova de Manresa. Molts manresans les desconeixen i és per això que, entre els objectius de la Fundació Cova Sant Ignasi-Manresa de cara al 2022, quan farà 500 anys de l´estada del sant a la capital del Bages, hi ha el d´acostar la Cova a la ciutat. Un altre és millorar-ne el museu, força ric en patrimoni però pobríssim en infraestructura.

Ja per la festa major la fundació va organitzar una visita guiada a la Cova i al museu que van seguir 200 persones i que es voldria repetir regularment. De moment, explica Pol Valero, director de la fundació, dissabte vinent, amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni, es farà un concert a l´església de la Cova de la Camerata Harmònica, a 2/4 de 7 de la tarda, i, seguidament, hi haurà visites guiades per a les persones que ho vulguin. Actualment, qui desitgi entrar al museu ha de demanar a la sagristana que li obri la porta.

El recorregut guiat a la Cova comença a la sala del pelegrí, continua al museu i, baixant per les escales, arriba a l´església i, finalment, a la coveta. Al vestíbul de la coveta, un llarg passadís dissenyat pel jesuïta Martí Coronas on tots els racons mereixen un instant d´atenció, trobem la primera curiositat: als mosaics del capdamunt de la paret hi ha representada una figura que els visitants orientals que visiten la Cova tenen molt interès a conèixer. Es tracta d´Ucon (transcrit al mosaic per error com a Ucandono), un samurai japonès del segle XVI expulsat del seu país per no professar la religió budista i que a les Filipines, país al qual va anar a raure, va fer amistat amb els jesuïtes. A l´avantcoveta també es poden admirar els relleus en bronze de Flotats i el frontal amb els dos àngels en bronze de Llimona. A la coveta, que acull la balma on sant Ignasi resava, destaquen dues creus gravades a la pedra que se li suposen a ell, si bé, fa notar Valero, podrien ser anteriors, perquè «abans que arribés [a Manresa] ja hi havia la tradició que els místics anessin a resar al riu».

El museu, obert l´any 1991, està instal·lat als espais que ocuparien els cors de l´església. El pas del temps es nota en la humitat a les parets, i la poca inversió, en el nul discurs museogràfic del seu contingut. Valero admet que millorar aquest museu és de vital necessitat perquè, ara com ara, és un espai que, si no es visita amb algú al costat que faci de guia, esdevé un mer amuntegament d´objectes.

El primer armari-vitrina guarda la rèplica de l´espasa de cavaller que sant Ignasi va deixar amb la seva daga a l´altar de la Mare de Déu de Montserrat (l´original és a l´església del Sagrat Cor de Barcelona, al carrer de Casp). També hi ha una carta seva manuscrita en llatí del 13 de febrer del 1551. Valero recorda que els jesuïtes tenien i tenen una tradició epistolar molt important. Passa per explicar les seves vivències al llarg de l´any i enviar-ho –els superiors de les comunitats– en forma de carta i amb una periodicitat anual al superior general. Aquest costum ha permès tenir una gran informació des del segle XVI d´arreu del món; informació que es guarda a l´arxiu històric dels jesuïtes, a Roma. Aquesta vitrina exposa també un medalló dissenyat per l´escultor Subirachs en els 500 anys del naixement de sant Ignasi.

A la mateixa sala una urna guar-da l´escudella de la casa del Tort amb què menjava Ignasi, una donació feta el 2006 als jesuïtes per la darrera dipositària del bol, Lluïsa Santanach, que ho va deixar dit al testament. En dos expositors hi ha una primera edició en llatí de l´any 1553 dels Exercicis espirituals i una en castellà del 1615. Valero comenta que en el llegat de sant Ignasi hi ha dos textos fonamentals: els Exercicis espirituals, una eina per a tothom que serveix com a guia per «trobar-se amb Déu», i les regles, que van suposar tota una revolució perquè trencaven les normes monàstiques establertes.

La segona vitrina exposa una espardenya que Ignasi va donar als Amigant, família de Manresa que el va acollir, a la qual també va deixar un cinturó de corda, que van guardar durant anys a la casa de les Marcetes, que obria les portes a tothom qui el volgués veure; durant la guerra civil el van cremar. També hi ha la falange i la falangeta del dit polze que se suposen al sant, enviades a Manresa des de Roma per Mucio Vitelleschi, general de la companyia de Jesús, el 1625, quan sant Ignasi feia tres anys que havia estat canonitzat.

A les parets hi ha penjada una sèrie de quadres del segle XVII que il·lustren la vida del sant seguint la biografia que en va escriure Pedro de Rivadeneyra (final s. XVI). A cada pintura hi ha tres o quatre escenes diferents indicades sobre el llenç amb lletres i explicades al costat. N´hi ha catorze d´exposats. Dos més són a la sala del pelegrí, on es projecta un audiovisual de la vida d´Ignasi i del missatge jesuític.

En una segona sala hi ha els relleus que hi havia a la coveta fins que es va reformar, el segle XX, i es van substituir. Aquí, val la pena fixar-se en una sèrie d´imatges que mostren l´evolució de la Cova. Va començar, el 1660, sent una petita torre sobre la coveta i va anar creixent amb la casa d´exercicis, fins que el 1882 s´hi va fer l´església i el 1894 es va construir l´edifici de la casa d´exercicis definitiu. També hi ha penjats retaules de l´antiga capella del Rapte, que durant la guer-ra civil van dur fins a la Cova.

Fora del museu, en un espai de la casa d´exercicis, hi ha el motlle de guix d´una estàtua de Flotats que recrea l´escena de quan Ignasi va ser ferit a la cama a Pamplona. Les dues estàtues que es van fer partint d´aquest motlle són exposades a Pamplona i a Loiola.