Memoria.cat ha descobert sis cartes inèdites de l´epistolari entre Jaume Creus i Joan Alavedra, secretari personal del president Macià i biògraf del mestre Pau Casals; i una setena que Alavedra adreçà al que havia estat director artístic del Liceu, Rafael Moragas, de la qual Alavedra va enviar una còpia a Jaume Creus.
Aquesta darrera és especialment significativa i té un gran valor històric. Joan Alavedra hi explica amb tot detall l´homenatge que l´Ajuntament de Prada va tributar al mestre Casals. Un dels moments més rellevants de la carta és el que es refereix al discurs de Casals quan, entre d´altres coses, comenta que «dies enrere, mentre assajava pensant en aquell concert, s´havia trobat, sense voler-ho, sense ni adonar-se´n, tocant El Cant dels Ocells, una cançó popular catalana. "Com és que aquesta cançó tan nostra, tan vostra, també, mai tocada en aquell instrument, s´havia filtrat en un moment així? Per la mateixa atracció que va dur-me, no poguent viure a la meva terra, cap a aquesta terra vostra, tan nostra, també, prop del Canigó, que és una muntanya de Catalunya, ja que d´un costat i de l´altre hi ha les mateixes cançons, que vol dir la mateixa llengua i la mateixa raça..."».
Joan Alavedra explica que quan Pau Casals acabà el concert amb El Cant dels Ocells, "nosaltres ploràvem, tots, la pàtria momentàniament perduda".
Un moment històric complex
Cal remarcar que aquest nomenament de ciutadà d´honor concedit a un exiliat "roig" i amb la bandera catalana presidint l´acte se celebrava a la França de Vichy i justament quan Catalunya era objecte d´un intent de genocidi cultural per part de la dictadura franquista. Alavedra, en el seu escrit, vol ressaltar que en aquells moments difícils aquest fou un acte d'afirmació catalana, més que catalanista i que, fins i tot en un Ajuntament tant oficialista (de "dretes", diu) com aquell de la França ocupada, el sentiment de catalanitat fou transversal i es produí una gran complicitat sentimental per part dels catalans del nord, per damunt dels oficialismes francès i espanyol i dels respectius crits d'obligat ritual. En aquesta extensa carta, Alavedra aprofita per criticar el sectarisme de la política catalana anterior i la manca d'unitat en temes transcendents per al país.
Cal destacar també la simpatia de Pau Casals per Alfons XIII que, malgrat el seu republicanisme, mai no va amagar- i que el portà a tocar en els funerals que se celebraren a Perpinyà amb motiu de la mort del monarca.
Aquest document és una font primària magnífica per conèixer una època i un personatge; per apropar-nos a la seva extraordinària personalitat i a les seves fermes conviccions; per donar compte d'una figura mundial com Pau Casals que, podent viure a qualsevol gran ciutat del món, trià Prada de Conflent, per estar a prop de Catalunya. La carta també és un testimoni directe del magnetisme i del carisma que suscitava Pau Casals.
La resta del contingut de la correspondència
A l´epistolari entre Jaume Creus i Joan Alavedra també es pot llegir com Joan Alavedra, el 1945, no veia cap polític que pogués substituir la figura del president Macià, i com tornava a criticar el sectarisme polític ("tothom està ficat fins a les orelles dintre el fang dels partits"), alhora que pregonava que Catalunya tornés a afirmar de manera decidida els seus drets sobirans. Alavedra també explica una emotiva manifestació catalanista celebrada a Perpinyà i el discurs que ell mateix pronuncià a l´Ajuntament, en què recordava a les potències aliades €que acabaven de derrotar Hitler- que Catalunya havia estat la primera a lluitar contra el feixisme.
Un fons que es publicarà progressivament
Memoria.cat va publicar, el passat 13 d´octubre, cinc cartes inèdites de Lluís Companys i altra documentació que havia conservat Jaume Creus i Ventura. Arran d´aquest fet, Lluís Willaert, de Barcelona, es va posar en contacte amb nosaltres. Willaert, dentista de Jaume Creus, hi havia mantingut una estreta amistat i conservava documentació seva. Ens va lliurar diversos documents de Jaume Creus perquè els incorporéssim al web i els ingresséssim a l´Arxiu Nacional de Catalunya.
La documentació aportada comprèn també cartes de Ventura Gassol, Joan Casanovas, Josep M. Batista i Roca, Emili Granier Barrera i Josep Trueta. També n´hi ha una de Josep Irla, Carme Ballester, Rovira i Virgili, Carles Cardó i Heribert Barrera. La documentació cedida inclou una dotzena de fotografies de l´enterrament deJoan Casanovas, president del Parlament de Catalunya entre els anys 1933 i 1938.
