L´alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha signat el vistiplau a l´elaboració de l´expedient per a la concessió de la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural a Xavier Sitjes Molins (Sallent, 1921).

La decisió de l´alcalde es posarà a votació en el ple municipal d´avui i comporta la posada en marxa de la maquinària administrativa que ha d´acabar plasmant oficialment l´agraïment de la ciutat a la tasca de Sitjes.

El reconeixement ha estat impulsat per l´Associació Memòria i Història i té el suport de múltiples entitats. En la biografia elaborada per Marc Torras, director de l´Arxiu Comarcal del Bages, per glossar els mèrits de Sitjes s´esmenta el fet que que ha dut a terme les seves tasques –de caràcter públic, social i cultural- «sense mai haver buscat ni esperat cap mena de reconeixement ni benefici particular. Creiem, doncs, que tot aquest conjunt d´activitats, dutes tothora amb un elevat sentit ètic i idealista, i que fins i tot li ocasionaren problemes amb la policia i les autoritats governatives de la dictadura, i l´alt rigor i qualitat dels seus estudis i treball realitzats a favor de la difusió de la història i el patrimoni artístics de Manresa i el Bages, el fan mereixedor de la Medalla de la Ciutat».

La tasca de Sitjes s´escapa pel seu volum i abast a una breu ressenya de premsa. Com a advocat va ser una de les persones que van contribuir a la democratització de la vida política de la ciutat, motiu pel qual va treballar i es va manifestar públicament, quan estava prohibit fer-ho, a favor de les llibertats individuals i nacionals de Catalunya. Aquest compromís li va comportar, fins i tot, una forta multa i un interrogatori, quan el setembre del 1975, amb d´altres persones, va redactar un manifest de condemna a la dictadura.

Políticament, el 1960 es va afiliar a Unió Democràtica de Catalunya (UDC), partit del qual fou el principal militant a Manresa. En va ser conseller nacional i en compartí la presidència juntament amb Miquel Coll i Alentorn i amb Joan Sansa. Va ser membre fundador i un dels principals impulsors de l´Assemblea del Bages, que el 1976 prendria el nom d´Assemblea Democràtica del Bages. Va ser president de l´Associació d´exalumnes de l´institut Lluís de Peguera (nom que proposà ell mateix en el marc de la commemoració del 25è aniversari de l´esmentat centre educatiu) i president dels Amics de la Seu de Manresa entre els anys 1979 i 1982. Així mateix va ser membre fundador i secretari de la primera junta de la delegació al Bages d´Òmnium Cultural, secretari del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, membre fundador del Centre d´Estudis del Bages i dels Amics de l´Art Romànic del Bages.

La seva tasca com a investigador, erudit i divulgador especialitzat en patrimoni medieval i barroc és enorme. Els seus treballs són un referent per a tots aquells que volen conèixer la història i les manifestacions artístiques del Bages.