Rafael de Mestre va culminar ahir a Barcelona una aventura que va començar al mateix punt l'11 de maig. Abans va ser a Manresa i va fer nit a l'hostal Turó de la Torre. Estava fatigat però content de ser el primer home a donar la volta a la Terra conduint un vehicle elèctric de sèrie, un Tesla Roadster.

La penúltima etapa abans de la festa a prop de l'Arc del Triomf de Barcelona va ser visitar la casa on va viure a Manresa fins als 5 anys, a la carretera de Vic, a prop de la farmàcia que regentava el seu pare, Josep Maria Mestre Miret, al número 54. Després de Manresa va viure a Barcelona i Alemanya. La darrera estada a la ciutat va ser fa 2 anys per visitar la tomba del seu pare, que també va ser pianista i compositor de reconegudes sardanes com Gotes d'amor i La festa de Sant Lluc.

Quant s'ha gastat en electricitat per fer la volta al món?

He pagat uns 200 euros, però hi ha gent que no m'ha volgut cobrar. En total m'hauria gastat alguns diners més, però el que està clar és que si vostè es demana per què ningú fa la volta al món en Porsche és perquè la despesa en benzina seria enormement més gran.

I com s'ho fa en un racó de món per carregar les bateries elèctriques? L'absència de punts de recàrrega és un dels problemes que frenen l'expansió dels cotxes elèctrics.

Vostè pot anar a Kazakhstan, a Ucraïna, Romania o una regió remota de la Xina i encara que ningú parli el teu idioma agafes el cable i li indiques quina és la fase i pots estar segur que els 220 volts es coneixen arreu. És fals que no es pugui anar pel món amb un cotxe elèctric. De la mateixa manera que és mentida que no puguin tenir potència; el meu Tesla es posa de zero a cent en 3,7 segons.

Per què, doncs, els cotxes elèctrics i híbrids ocupen encara la posició minoritària sobre el total de vehicles?

Crec que és necessari obrir camí i aquesta ha estat precisament la motivació de la meva volta al món. És necessari que la gent perdi la por a les coses noves que funcionen i si existeixen inconvenients quan hi hagi una pressió suficient del mercat se superaran amb facilitat.

El seu vehicle s'ha comportat bé al llarg de tots els 25.000 quilòmetres recorreguts?

Els principals problemes que he tingut no han tingut a veure ni molt menys que el cotxe sigui elèctric, sinó amb al fet, per exemple, que és un esportiu amb només 12 centímetres de distància entre el terra i els baixos del vehicle i he passat per algunes carreteres plenes de sotracs. Quan els camions atrotinats m'avançaven i veien que el cotxe anava de tort no entenien què era el que passava i jo només intentava que no em rasqués per sota! Pel que fa a la resta, ha respost molt bé, fins i tot quan m'he trobat al mig d'una forta tempesta de sorra.

Algun problema deu haver tingut al llarg de tots aquests quilòmetres.

Em deien que a Rússia em robarien, que a la Xina em detindria la policia i que el Kazakhstan era extremadament perillós. Arreu hi ha de tot i arreu hi ha més bona gent que dolenta. Un incident em va succeir a Sant Francisco, als Estats Units, quan feia una hora que estava atrapat en un embús i em va sorprendre que els conductors no optessin per desviar-se per una sortida. Jo ho vaig fer pensant que després només calia que el navegador del cotxe tornés a reconfigurar la ruta i em vaig veure al mig d'un gueto. Joves negres molt agressius se m'acostaven dient-me "què hi fas, aquí, blanc?", però quan van veure que donava la volta al món en un cotxe 100% elèctric em van desitjar bon viatge.

Es veu que l'electricitat té bona premsa.

Els cotxes elèctrics són una oportunitat de millora. Per exemple, jo crec que tant Catalunya com Espanya haurien de veure-hi una molt bona oportunitat de negoci per sortir de la crisi. Hi ha molts llocs al món on no hi ha tant sol com aquí. Quan sigui possible carregar les bateries en 5 minuts per fer mil quilòmetres la situació caurà pel seu propi pes.

Què recorda de Manresa?

Que anàvem a veure l'àvia pujant una escala molt dreta en què cruixia la fusta, que em queixava perquè Can Jorba era molt lluny quan havíem d'anar a peu, l'olor de la ciutat. Anant pel món m'he trobat pensant en alguns llocs: "aquí fa olor a Manresa...". Quan veníem amb el cotxe d'Alemanya a Manresa jo era l'encarregat d'omplir el maleter. Encara ara, quan ordeno el maleter del cotxe per fer un viatge, penso en la ciutat.