El d'ahir serà recordat en els llibres d'història com un dia negre per a la Seu. Les 3.730 espelmes ofertes a Santa Llúcia que cremaven des del dia anterior, i sense vigilància, al claustre del temple van provocar un incendi que va destrossar el sepulcre del canonge Mulet (s. XVIII), una peça cabdal del barroc català, obra de Josep Sunyer. El foc va deixar negres totes les voltes del claustre, que van omplir el terra del guix que en queia, i va deixar especialment tocada la paret de la banda on hi ha el sepulcre i dues columnes.

A les 2 del migdia les parets continuaven calentes com a resultat de les altes temperatures assolides, que van rebentar el gruixut vidre de dues portes que comuniquen el claustre amb la sala gòtica. El terra d'una sala on dóna una d'aquestes portes va quedar plena de la cera de les espelmes desfeta pel foc. Per sort, els danys no van anar més enllà.

Tot i que ningú no es va voler mullar (el rector de la Seu, Antoni Boqueras, atribuïa part de la culpa a la mala qualitat d'algunes espelmes) és inevitable considerar la desgràcia el resultat d'una pràctica que ho és tot menys segura. I és que tenir prop de 4.000 ciris cremant durant tota la nit no és per anar-se'n a dormir gaire tranquil, malgrat sigui una tradició que fa anys que es repeteix. Fins i tot s'havia fet a l'interior de la Seu, costum que es va traslladar a l'exterior per qüestions de seguretat...

A la tarda pel temple encara no hi havia passat el perit del bisbat de Vic, responsable de la basílica de la Seu. De fet, del bisbat, a qui Boqueras havia enviat fotos al matí per assabentar-los de la desgràcia, tampoc no s'hi va desplaçar ningú (a 2/4 de 2 del migdia el vicari general ignorava què havia passat; vegeu pàgina 3). En canvi, sí que ho van fer els responsables de les obres de restauració de la Seu. Francesc Xavier Asarta, arquitecte director de la restauració; Jaume Soldevila, aparellador; Pere Sobrerroca, constructor... el picapedrer, el paleta, l'electricista (la instal·lació elèctrica va quedar afectada seriosament)... Tots ells es van cuidar de repassar minuciosament els danys causats per pressupostar què costarà reparar-los. Soldevila, que al matí va fer obrir al sagristà Josep Pich les finestres de les estances properes al claustre cremat perquè es ventilessin, explicava a la tarda que s'havien cuidat que no hi hagués res que pogués caure i havien tancat tota la zona "perquè la gent no passi". Al matí ja van decidir tancar la porta d'accés al claustre des de la Baixada de la Seu i des de dins de la basílica per evitar que els curiosos que s'hi anaven acostant hi entressin perquè de tant en tant queia guix del sostre, sobretot quan es va començar a refredar.

L'avís als Bombers el van donar Manel Martínez, cap de l'Oficina d'Atenció a l'Empresa de l'Ajuntament, i Xavier Vera, responsable del Casal de Joves a la Seu, que supervisaven el desmuntatge de les parades de la fira de Santa Llúcia de la Baixada de la Seu per traslladar-les a la plaça Major. Martínez explicava a Regió7 que va veure sortir un fum espès de dins de la Seu i de seguida va veure que no era normal i va fer anar a buscar a un tècnic de l'Ajuntament un extintor a la seva oficina de la casa consistorial per mirar de fer-hi alguna cosa, després d'avisar la rectoria del que estava succeint.

Dos cotxes dels Bombers, dos dels Mossos d'Esquadra, dos de la Policia Local i un de Protecció Civil hi van anar de seguida. Eren 2/4 de 8 del matí. Xavier Jovés, cap de Protecció Civil, ressaltava sense poder concretar a quina temperatura s'havia arribat, que s'havien assolit molt graus. Com a mostra esmentava que "s'ha rebentat un pilar". Malgrat l'aparatositat de l'incendi, el treball dels Bombers va ser efectiu i en mitja hora va quedar apagat del tot.

El sepulcre es va ensorrar

Mentre els Bombers ruixaven el claustre, el sepulcre del canonge Mulet es mantenia dempeus, però, de sobte, l'estructura de fusta de sota va cedir i va caure a pes, efecte que va fer que l'escultura quedés esmicolada. Miraculosament, si bé amb el que va passar parlar de miracles no s'escau gaire, el cap del canonge no va rebre ja que va quedar falcat entre la reixa protectora i una de les fustes de la base. Ahir, ningú dels presents no va gosar afirmar o desmentir si a dins del sarcòfag hi ha les restes de Mulet. En qualsevol cas, comentava Asarta, "aquesta serà una bona ocasió per comprovar-ho".