"Cal potenciar més la dansa perquè ens valorin com qualsevol altra feina"

Aurèlia Bernabeu (20 anys) va començar a ballar als set anys. Ha tocat diferents estils, però reconeix que la seva especialitat és la dansa clàssica. Júlia Isanta (24 anys) va començar a ballar als tres. Ha fet ballet, hip-hop i flamenc. Totes dues, manresa-nes, han completat els estudis a la Royal Academy of Dance de Londres, un dels centres més importants del món. Actualment són professores de ball a la ciutat.

Creuen que s'han notat els efectes de la crisi en la dansa?

Júlia Isanta: La crisi afecta tots els àmbits i en el cas de la dansa no és diferent, malgrat que sigui en una altra mesura. Hi ha moltes compa-nyies que han hagut de tancar o reduir considerablement el nombre d'espectacles que fan per abaratir costos. Per sort, però, la dansa sempre és i serà perquè és un art que se sent, malgrat que no es potencia com es podria.

Què vol dir?

Aurèlia Bernabeu: Gràcies a Déu el món de la dansa en aquests moments es coneix molt més que anys endarrere, però penso que falta molt suport, cal potenciar molt més, perquè ens valorin com qualsevol altra feina.

Què vol dir?

A. B.: Per desgràcia, encara hi ha molta gent que quan els dius que balles i que t'hi dediques no s'ho prenen com una feina, sinó que ho veuen més aviat com un hobby.

Però per a vosaltres no és així?

J. I.: No, ballo des de nena i no ho he deixat mai. Per a mi la dansa és la meva vida i també la meva professió. A banda de professora, col·laboro també amb un grup a Barcelona