Avui se celebren els 25 anys de la residència d'avis de la Sagrada Família de Manresa, un equipament extraordinari sorgit de l'empenta d'un grup de veïns i d'un barri que no ha afluixat durant un quart de segle per omplir-lo de vida.

Ha atès 800 persones mitjançant el servei de residència, centre de dia i menjador. En comptes de trontollar per la tempesta econòmica s'ampliarà de forma imminent amb tres pisos més, que permetran passar de 80 a 84 places i guanyar en amplitud i confort.

La celebració d'avui, a partir de les 11 del matí, esdevé encara més extraordinària pel que té de demostració que un equipament nascut d'un barri no només aguanta l'adversa conjuntura econòmica sinó que té capacitat de créixer i està en disposició de llançar, amb fets, un missatge que tant la societat i com les administracions s'haurien d'esforçar a comprendre.

Tres dels iniciadors del projecte, Pepita Subirana, Marià Muñoz i Rossend Coll, es van aplegar ahir per convidar tothom a l'acte d'avui. Quan aquest diari els va demanar sobre quina era la clau per no defallir, van respondre que no es podien aturar perquè "encara no hem aconseguit que s'estimi els avis".

"Tu estimes els avis?"

La residència va néixer amb la voluntat que els avis del barri no anessin a morir lluny del seu entorn. "A vegades se'ls posa en un lloc on diuen que hi ha millors aires, però el que passa és que són lluny de la seva perruqueria i de la seva parròquia i passen els últims anys en una enorme solitud", afirma Pepita Subirana.

Dubtaven entre intentar fer una residència o un centre de dia i el doctor Selga els va dir que millor una residència. Van començar a buscar diners a sota les pedres, a fer lluminetes, festes... "Vam enramar la plaça Sant Domènec i, de nit, ens van fer malbé tota la feina. Ho vam tornar a enramar. Per pistons els nostres!", explica Rossend Coll, que amenaça de fer un forat a la taula de granit a força de cops amb els artells.

Amb l'Administració sempre han mantingut una relació molt especial. Van anar a l'Ajuntament de Joan Cornet a presentar el projecte i "ens van dir que sí que ens ajudarien, però advertint-nos que seríem un bolet, que la muntaríem grossa i després el barri ho deixaria caure i se n'hauria d'acabar fent càrrec l'Administració. No ha anat pas així. Més aviat sembla que qui ha hagut de tancar alguns equipaments han estat ells", recorda Muñoz. La residència és un centre col·laborador -no concertat- de la Generalitat.

També somriuen quan parlen d'alguns prohoms. "Fa 25 anys vaig demanar a un la voluntat per a la residència i em va dir que no portava res. Ara li he demanat per a l'Ateneu la Vinyeta i tampoc. Per ser un prohom no porta mai un duro a sobre!", riu Subirana.

Obriran l'acte d'avui els Tirallongues i l'antiga coral de la residència, després, parlaments i vermut. A les 4, berenar. Els que assisteixin no se sorprenguin si Subi-rana els demana fitant-los els ulls: "tu estimes els avis?"