"Els trastorns de conducta en la fase púber aniran a més"

Josep Toro Trallero (Barcelona 1936), tot un expert i referent en psiquiatria infantil i adolescència, va cloure, ahir al vespre, el 2n Congrés Estatal sobre Alteracions de Conducta, organitzat per Althaia i Ampans i al qual van assistir 350 persones, amb una presència important de professionals de l'educació. Toro, que és Doctor en Medicina, especialista en Psiquiatria i Psicòleg, professor emèrit de Psiquiatria per la UB i Director del Màster en Psiquiatria i Psicologia Clínica de la Infància i l'Adolescència, va rebre un homenatge sorpresa dels assistents.

La seva conferència porta per enunciat Per què hi ha conductes de risc en l'adolescència? Abús d'alcohol i drogues, pràctiques sexuals insegures, conductes violentes... Per què n'hi ha? És nou?

No. És vell. El que ha canviat són alguns tipus de conductes, alguns continguts i l'increment de la freqüència. Simplificant molt, hi ha dos tipus de factors per explicar el perquè. Un, són els factors propis de l'adolescència, que tenen una base neuropsicològica clara. La pubertat implica tota una sèrie de característiques que afecten la personalitat, comportament, etc., i que desapareixen quan s'acaba l'adolescència. En segon lloc, hi ha les condicions i circumstàncies sociohistòriques d'aquell moment i d'aquestes n'hi ha tres de bàsiques: els canvis en l'estructura i funcionament familiar que, en línies generals, implica menys supervisió que 50, 60, 100 anys abans; menys temps de contacte, i més canvis en l'estructura de les famílies. El progressiu paper influent del grup d'edat coetani. Tenint en compte que l'adolescència cada vegada comença abans -ara estem sobre els 10, 11, 12 anys i fa 100 anys estàvem sobre els 15, 16- s'experimenten molt abans les influències del grup en un moment en què hi ha més vida de grup que abans i menys familiar. Aquest és un altre factor de risc bàsic. I el tercer, la proliferació de les noves tecnologies de la informació. Gairebé no hi ha cap conducta de risc en la qual no s'hagi demostrat que hi tenen algun tipus d'influència.

Avui en dia tots coneixem algú que té un fill amb TDH o bé que té anorèxia.

Depèn del trastorn. Si em cita els alimentaris, sens dubte que han augmentat, són nous i formen part de pressions socials. El TDH ja no està tan clar. El que sí que ho està és que ara el diagnostiquen molt més. En alguns moments massa.

S'exagera?

Sí. En aquest moment, sí. Hi ha casos que veiem de nois, noies, nens que no compleixen criteris diagnòstics però als quals s'ha dit que sí i que s'estan medicant. Això, coincidint amb altres que tenen el trastorn i no estan tractats.

Què fan malament els pares i mares en el tracte amb els infants i adolescents?

El problema és com estan funcionant. Què fan bé o malament és molt complicat. Una família actual pot estar fent el que fa correctament, sense errors especials, i un nano anar malament per molts altres motius. Evidentment, del que dèiem abans ja se'n poden derivar algunes de les coses més bàsiques. Dins de les famílies això implicaria que s'hauria d'augmentar el temps d'influència i de supervisió. Ser influents vol dir que hi ha d'haver una bona relació i una bona comunicació. Però això es treballa en la infància. No comença de sobte un dia. És clar, parles amb les famílies i et diuen: té tota la raó, però com ho faig? Jo arribo a casa a les 9 del vespre i la mare també. És un problema molt difícil. Què significa? que per algunes de les coses que formen part dels canvis familiars dels nous temps les solucions han de ser polítiques. De reformes que ajudin a compensar tot això. Amb la qual cosa ja entrem amb temes com les escoles. Respecte a aquest tema hi ha un punt molt delicat i és que l'escola no és la família. A l'escola hi pot haver una figura que és el que els anglosaxons anomenen el mentor. Una persona de confiança en qui un noiet o una noieta pot parlar i ser influent. Però, prescindint d'això, si parlem de la notable influència del grup, és a l'escola on està i: sabem prou per intervenir en aquest grup? per aconseguir que les directrius vagin en un sentit positiu per a la salut mental? com modificar el funcionament dels grups que posen en risc els seus membres? En sabem molt poc i això seria una feina a fer dins de l'escola. Però, hi ha preparació professional per fer això? No. No n'hi ha perquè no es fa. Una cosa molt concreta lligada als trastorns alimentaris: qui supervisa els menjadors? El que hi passa? quan mengen? qui imita qui?

La crisi actual pot agreujar les conductes de risc?

Sí. És complicat dir-ho perquè un primer efecte de la crisi és que es redueixen les consultes infantils. Per què? Perquè amb les retallades en les consultes públiques han augmentat les llistes d'espera i hi ha pares que renuncien a anar-hi i no poden pagar una consulta privada.

El gran factor de risc per a la psicopatologia dels fills és la psicopatologia dels pares. A alguns pares els la crea la crisi, a d'altres l'exacerben si la tenien. Ara estem parlant d'unes situacions d'estrès que és crònic. No d'un dia que hagis tingut una desgràcia; és dia rere dia, el pes de la responsabilitat... El què sí que està demostrat és l'augment de les consultes d'adults.

Com a expert en la matèria, quins problemes creu que aniran a més i cal atacar amb urgència?

Desgraciadament, els trastorns de conducta en la fase púber aniran a més. Penso que hi ha una progressiva relaxació de normes i de límits, i en aquest major descontrol que hi ha, els adults, els educadors i també gran part de les famílies no saben què fer, i no saber què fer vol dir cometre errors, i això es nota. Aleshores, tornem-hi, hi ha el factor aquell de la influència del grup: si n'hi ha dos o tres amb conductes problemàtiques de risc en un grup, el normal és que n'hi hagi deu o dotze de contaminats. I qui els controla? Traslladem això a l'escola. Què està passant? Més alumnes per classe, menys control. Els trastorns alimentaris sembla que estaven estabilitzats. No és clar. Com a mínim hi ha un increment de bulímia. Possiblement l'anorèxia nerviosa està més estabilitzada. Després, estan apareixent els nous fenòmens relacionats amb les noves tecnologies, i això augmentarà. No només les influències negatives sinó la 'dependència de'. Això tot just comença.