Dijous, a les 8 del matí, davant de la porta de la comissaria de la Policia Nacional de Manresa, s'hi aplegaven una cinquantena de persones, una xifra una mica més baixa del que és habitual cada matí. Al capdavant de la cua, la Nelly i l'Alberto presumien de ser els primers, lloc que s'havien ben guanyat: "som aquí des de la 1 de la nit", expressaven amb un tímid somriure i amb cares de cansament.
La llarga espera va tenir recompensa: el policia que va sortir a les 8 del matí els va donar el tiquet amb el número 1. Això significava que, quan obrís la comissaria a les 9 del matí, tan bon punt hi hagués algun forat disponible entre les cites prèvies, serien els primers de ser atesos pels funcionaris. Els últims de rebre número, en canvi, s'haurien d'esperar pràcticament tot el matí i creuar els dits per ser atesos abans de 2/4 de 3 de la tarda, l'hora en què els funcionaris tanquen l'atenció al públic.
