T

ot i la manca d'una inauguració oficial, el mercat de les Mandongueres de Manresa va començar a funcionar i va ser motiu de queixa per part d'alguns ciutadans, com el redactor Salvi del diari La Veritat.El 1903 va escriure: "una plassa tan centrica, urbanisada de quatre dies y ja mereix fortes censures per lo molt bruta y descuydada. Me referesc al costat que fa recó o siga darrera de l'edifici construït per mercat de peix y menuts de bé y bacallà. Allí trobem a totes hores grans piles de escombraries, rates mortes grosses com conills, colles de gitanos que desafiant la decencia casi's despullen al mitj del carrer, pilots plens de llaunes, vidres, fullas y plomas y altras porquerias".

Com a curiositat, cal dir que en els seus començaments l'edifici-mercat va acollir algunes de les primeres projeccions de cinema que es van fer a Manresa. Per la festa major de l'any 1901 es van anunciar sessions de cinematògraf a les Mandongueres, però, pocs dies abans, l'Ajuntament va denegar el permís d'utilització d'aquest espai i els empresaris de l'espectacle van traslladar-lo a un local dels baixos del Conservatori. En canvi, pel Nadal de l'any següent, l'Ajuntament va concedir permís per projectar-hi pel·lícules.

Pisa Puigbertran 'cal plats i olles' va obrir el 1884. L'origen era la venda de pisa (que és un tipus de ceràmica de pasta porosa recoberta d'un vernís vitrificat transparent o opac) als mercats ambulants i es van establir en aquest mateix solar on des d'aleshores es dediquen a la venda de parament de la llar. La primera generació van ser els Forn al carrer Sant Andreu, on anys més tard hi va haver Cal Cruells i ara Cal Soteras. La filla, Lluïsa Forn, es va casar amb Josep Puigbertran. Aquest, va comprar un forn de vidre i feia la competència amb el Serrallonga, però no se'n sortia, mentre que a la Lluïsa sí que li anava bé la botiga ja que diuen que era una dona amb molta empenta i que sabia vendre. Per això, al final el Josep va deixar el negoci del vidre i es va dedicar a la pisa. Van anar al carrer Sobrerroca a Cal Fius esparter que estava a la cantonada del Passatge Amics. Els Fius van comprar la casa i els Puigbertran -per llei- van haver de marxar i se'n van anar al Sobrerroca 10, punt on durant molts anys hi va haver la Escuela del Peinado.

Fa 130 anys van comprar l'actual casa i s'hi van establir ja que l'avi va dir que no volia que el traguessin de cap més casa. Però durant molts anys es van dedicar a vendre pels mercats ambulants de tot Catalunya. L'avi Francesc Puigbertran Forn venia a més dels objectes de pisa, porrons i setrills de vidre. Va marxar a fer venda ambulant però va tornar i es va establir de nou a casa. Va continuar el negoci la seva filla Teresa Puigbertran Sant que va morir molt jove. A la seva mort va continuar el negoci la seva filla Mª Dolors Sixto Puigbertran que presentan la cinquena generació.

?L'herboristeria Sant Miquel va obrir el 1919. Joan Pujols Aimerich, de Sant Llorenç de Morunys, es va casar amb Antònia Riu Trave, de Canalda (Odèn). Establerts a Sabadell, venien herbes pels mercats que anaven a comprar a les Masies de Guixers. Més tard van decidir venir a Manresa i van posar parada a la plaça. Van tenir una filla Montserrat Pujols que es va casar amb un botiguer proper, Rafael Plans, i van tenir una filla, Antònia Plans Pujols, actual propietària de la botiga, que comparteix amb les seves filles Montserrat i Teresa Zurita, que en són la quarta generació.

Cal destacar l'interior que manté el taulell i l'estructura de magatzem amb els calaixos de totes les herbes remeieres si bé antigament les herbes es guardaven en prestatges de fusta on hi havia les plantes col·locades en coixineres de roba i paperines. El 1958 van renovar la botiga i van posar un moble amb 120 calaixos.